Aquest estómac és massa petit pels dos

Sí senyors, una frase per l’estil seria la que escoltaríem si en comptes de tractar-se d’una pel·lícula de pistolers de l’oest es tractés d’una guerra de bacteris en el nostre tracte intestinal. Com vam poder llegir en aquest article, els bacteris bons i els dolents estan en lluita constant per conquerir l’espai colònic –d’aquí la importància de consumir aliments probiòtics i prebiòtics que ens protegiran contra infeccions. A l’època medieval la gent consumia més vi que aigua perquè era més segur higiènicament –ja que els microorganismes encarregats de la fermentació del most es multipliquen de tal forma que combaten contra els patògens pels recursos i no els permeten aparèixer. A la natura hi ha l’espai que hi ha i la planta més forta s’estendrà i matarà per falta d’aliment a la dèbil.

Hem captat la idea, què vols transmetre amb tot això?

Hi ha vegades que desitgem disminuir la ingesta de determinats aliments, però això ens pot costar en certs moments i situacions. Què podem aprendre de la sàvia natura? Que l’estómac, com gairebé tot en aquest món, també és finit. Això vol dir que si l’omplim de bon combustible, no hi deixarem tant d’espai per la brossa.

Explica’t una mica més

Posem un exemple pràctic. Si pretenem que algú disminueixi el consum excessiu de carn, prohibir-li o matxucar-lo amb repetides advertències molt probablement derivarà en una menor adherència als consells o que faci tot el contrari (de forma (in)voluntària) com a mecanisme de lluita i protecció de la seva llibertat –només cal que pensem en com ens senta quan ens donen ordres. – Ei, tu, acosta’m allò. – Doncs mira per on que ara t’aixeques i ho agafes tu. No, les ordres no ens acaben d’agradar massa que diguem. ­– No toquis el botó vermell. No hi ha cronòmetre prou ràpid que pugui mesurar quan trigarà el nen a tocar el botó. No, les prohibicions tampoc ens agraden; i és més, molts cops ens dóna plaer fer allò que sabem que ens està prohibit. I com més prohibit, més plaer. Com diu la dita no escrita que coneixem els interessats en la Nutrició i Dietètica: Prohibir és despertar el desig.

Quina estratègia podem utilitzar?

Menja el plat de carn que tant et ve de gust; ara bé, sempre després d’un plat ben gran d’amanida o cereals integrals (arròs, pasta…) i un o dos gots d’aigua. No hem de dubtar ni un segon que aquells dos bistecs amb patates, el senglar i el mamut que ens haguéssim menjat quan estàvem morts de gana es reduiran a un sol bistec –o mig- després d’un plat abundant de verdures i un parell de gots d’aigua. Per tant, la premissa que pronunciem malgrat sigui menja la carn que tant desitges en efectes pràctics vol dir a veure quanta carn tens nassos de menjar després del primer plat.

D’aquesta forma la persona no se sent privada de llibertat, tot al contrari, li estem donant llibertat per menjar tot el que vulgui d’allò que li agrada; ara bé, jugant amb l’avantatge de conèixer que l’estómac és limitat i quant sacia la fibra –sobretot ben hidratada.

Així doncs, tinguem present que com més bons aliments conquereixin l’estómac, menys espai quedarà lliure pels no tan beneficiosos. Ara bé, el que la ciència encara no s’explica és aquell forat negre que tots tenim en el qual tot el que entra no és detectat pels sensors de la sacietat; sí, sí, ja sabem tots de què estem parlant, aquell misteri del cos humà que anomenem: el raconet de les postres. En aquest cas, em sap greu, no hi ha res a fer.

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top