Com acumulem greixos en cada situació?

Ah sí, els nostres amics els greixos, els protagonistes de les portades de revistes i els mitjans de comunicació a mesura que s’acosta l’estiu.

Molts blogs, revistes i programes quemagrasas tenen la solució miraculosa, la pedra filosofal a l’hora d’eliminar els greixos, però, no ens deixem enganyar. Ser curiosos i informar-nos ens permetrà ser més crítics i evitar que ens donin gat per llebre. Que n’és de maco aprendre…

El teixit adipós

Tenim un reservori de greix repartit per tot el cos anomenat teixit adipós. Aquest teixit s’encarrega d’assegurar un emmagatzematge controlat i segur del greix corporal. És quan tenim un excés de greix o alguna patologia que no ens permet acumular-lo en aquest reservori que després és quan apareixen els problemes. Quins problemes? Que aquest greix queda circulant en sang amb risc de coàguls – tenim al cap la imatge de l’artèria que cada cop es fa més estreta a causa del greix acumulat en les parets?- o s’acumula en altres teixits causant malfuncions i problemes metabòlics.

Nota per aprofundir: Quan passa això que el greix s’acumula on no toca s’anomena lipotoxicitat. I aquesta és la causa de la gran preocupació per l’obesitat i la diabetis, dues malalties que van acompanyades molts cops d’aquesta. Si fóssim capaços d’emmagatzemar greix únicament en el teixit adipós indefinidament, seria un problema igualment el ressentiment d’articulacions a l’haver de suportar tals pesos que tindríem, però “otro gallo cantaría”.

2×1 en teixits adiposos

Doncs sí, podem diferenciar entre dos teixits adiposos. Per un costat tenim el Teixit Adipós Blanc (WAT, de White Adipose Tissue) i el Teixit Adipós Marró o Bru (BAT, de Brown Adipose Tissue).

Lehninger, 2008
Lehninger, 2008

Teixit Adipós Blanc o WAT

El WAT a part de ser un reservori de Triglicèrids (unitat amb la que emmagatzemem els greixos – Alias: allò que ningú vol tenir alt a les analítiques) és un teixit metabòlicament actiu. Què vull dir amb això? Doncs que a diferència del que es creia fa un temps, ara se sap que el WAT és un òrgan endocrí (com el pàncrees, la glàndula tiroides, els òrgans reproductors…), és a dir, que secreta senyals i hormones que repercuteixen en altres teixits i òrgans del nostre organisme.

Nota per aprofundir: Actualment ja s’han descrit més de 50 molècules produïdes i secretades pel teixit adipós blanc entre les quals es troben l’adiponectina, la leptina, les citoquines, els factors de creixement, entre d’altres.

En una persona estàndard de 70Kg, aproximadament 15Kg són de greix acumulat en el WAT. Això representa unes 135.000 Kcal (!) el que suposa energia suficient per sobreviure 3 mesos sense menjar aproximadament. Nota: Que quedi clar quan dic sobreviure. Això no vol dir que puguem dur una vida normal activa quan portem tant de temps sense menjar. Les últimes setmanes segurament duríem una vida en estat vegetal sense poder moure’ns pràcticament.

Encara que estiguem prims, aquests kilos (o quilos, en català) de greix hi són igualment encara que no fem panxeta. Estan en part en el múscul, per exemple.

Com podeu veure a la imatge treta del llibre de Bioquímica Lehninger, el WAT és bàsicament una gran gota de greix que arracona a la resta d’orgànuls de la cèl·lula.

Nota per aprofundir: En aqueta gota lipídica hi ha emmagatzemats els TG procedents del fetge (transportats per les VLDL) i de la dieta (transportats pels quilomicrons, abreujats com a Qm).

Teixit Adipós Marró o BAT

El BAT és fascinant, per això he considerat que es mereix un article per ell solet i no només un petit paràgraf on quedarien moltes coses per dir sobre ell.

No és el mateix un croissant menjat abans que després de l’exercici

En absolut. Un dels motius és què en fem dels greixos que conté. Quan ens el mengem en repòs els receptors que capten el greix de la sang estan més presents en el teixit adipós que en el múscul, per tant, aquest croissant anirà a fer panxeta.

En canvi, en situació de post exercici, el múscul està actiu i consumeix més energia que en repòs. Per aquest motiu, el cos augmenta els receptors en el múscul per tal que pugui captar més greix i “cremar-lo” per proporcionar aquest combustible que necessita el teixit muscular per recuperar-se. I el teixit adipós els disminueix per donar prioritat al múscul. Per tant, croissant no és igual a panxeta o a tanta panxeta com en el cas anterior.

Què passa en altres situacions?

Quan estem en situació de dejuni, baixen els receptors en el teixit adipós per tal de proporcionar energia, per exemple, al múscul, on augmenten. Aquest és un dels motius pels quals és interessant la idea dels Dejunis Intermitents o IF (de l’anglès, Intermitent Fasting). Aquesta estratègia ens parla de fer dejunis d’unes quantes hores (#NoÉsUnaVagaDeFamTampoc #NoEnsPassem) en dies puntuals (per exemple, un o dos cops per setmana) N’escriuré un article quan hagi acabat el meu experiment.

Quan fem exercici, el múscul capta més greix que en repòs tal i com hem vist abans.

Després d’un àpat, el greix tendeix a acumular-se en el teixit adipós i els receptors de greix disminueixen en el múscul.

Quan patim obesitat, no només acumulem més greix en el teixit adipós sinó que també en cèl·lules on no tocaria acumular greix – d’aquí els problemes d’aquesta malaltia.

Finalment, si patim diabetis, els captadors de greix baixen tant en múscul com en teixit adipós. Què vol dir? Que el greix queda circulant en sang o s’acumula on no toca, és a dir, perill múltiple.

Nota per aprofundir: Quan patim processos de trauma físic o infeccions, s’ha vist que els captadors disminueixen a tots els teixits. Es postula que pugui ser a causa que els patògens entren en els transportadors de greix. Com que els captadors trencarien aquests transportadors i alliberarien els patògens a dins la cèl·lula, l’organisme les redueix per tal d’evitar-ho i permetre una millor acció dels anticossos. Que n’és de llest el cos.

Moralina

L’augment dels captadors de greix en el múscul, un motiu més pel qual és beneficiós fer exercici.

 

Pots compartir aquest article si t’ha estat interessant i/o has après alguna cosa nova. Com més puguem aprendre tots, millor.

Com bé va dir en Nelson:

“L’educació és l’arma més poderosa que pots fer servir per canviar el món”. – Nelson Mandela

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba