Com fer-me el llit cada matí m’ha marcat un abans i un després

 

Tot va començar a l’escoltar el Commencement Speech (xerrada que una persona reconeguda/exitosa dóna als alumnes el dia de la graduació de la universitat) de l’Almirall William H. McRaven a la Universitat d’Austin, Texas. 20 minuts de pura inspiració relatada en forma d’experiències personals durant els anys de servei a l’armada. El que més em va cridar l’atenció va ser la disciplina.

Alguna cosa se’m va despertar per dins quan vaig escoltar com apuntava que fer-se el llit cada matí va ser una de les coses que el va marcar durant la seva estada a l’exèrcit. En aquest moment vaig pensar: Miquelet, si a un home dedicat a la guerra –que ha patit tot tipus de situacions extremes tan físicament com mentalment– l’ha marcat l’haver-se de fer el llit cada matí, alguna cosa més enllà d’aquest gest hi haurà. I efectivament, després de més de 100 dies seguits fent-me el llit cada matí he pogut notar en la meva pròpia pell les seves paraules.

Molt més que doblegar i allisar llençols…

Fer-me el llit no ha estat un hàbit que he après des de petit. De fet, fa ben poc que puc dir que el faig com Déu mana. Però des que ho vaig provar per primer cop inspirat per l’almirall, no ha passat un sol dia sense fer-me’l.

I per què tant d’interès en fer-me el llit?

  1. Crear ordre en el nostre entorn

Tots hem tingut algun cop la sensació de dir-nos per dins: Uff… quan hem entrat en alguna sala o hem vist fotos d’algun lloc que estava potes enlaire. Malament ens molesti o no, li donem importància o no, el desordre hi és. I malgrat no voler-lo mirar, els nostres ulls veuen; i malgrat no hi volguem pensar, un espai desordenat i caòtic ens influeix de forma diferent a un d’ordenat. I com podem deduir, és una influència més negativa que la d’un entorn harmònic.

Jo, per exemple, treballo i escric molts cops a la mateixa habitació on tinc el llit. I serà placebo o no, però sento que sóc més productiu, m’estresso menys i no tinc el cap amb tant de batibull com abans des que l’espai està més ordenat.

  1. Marcar el primer tic a la nostra llista

Tots ens aixequem cada matí sabent que hi ha coses que volem fer abans de què acabi el dia. Ja sigui mentalment o per escrit, tots tenim una To-do list –terme anglosaxó per referir-nos a una llista del que volem (o hem de) fer.

De la mateixa manera que ens pot costar fer el primer pas per iniciar una conversa amb un desconegut, arrancar un negoci o crear un nou hàbit, també ens pot costar fer el primer pas en aquesta llista del dia. Abans de crear-se un riu, l’aigua ha de fer camí entre els diferents obstacles que es pot trobar: fulles, troncs, pedres, clots… però un cop les gotes capdavanteres han avançat, totes les de darrere segueixen sense gairebé esforç.

Doncs el que he pogut experimentar és que el fer-me el llit ha estat com aquesta gota que s’obre pas. Un cop has trencat el gel amb el primer tic de la llista, els altres ja venen més rodats perquè ja vas amb la inèrcia d’acomplir objectius.

  1. El poder de les petites coses

Amb paraules textuals de l’almirall McRaven: “Si no ets capaç de fer bé les petites coses, mai seràs capaç de fer bé les grans coses.”

Com en tot entrenament, abans de poder realitzar el més complicat hem de poder ser capaços de dur a terme correctament els passos més bàsics, petits i molts cops passats per alt, malauradament, per semblar massa insignificants.

  1. Si el dia ha anat malament, almenys el llit està fet

La xerrada va ser avorrida de nassos, però al final el ponent li va donar un gir que ningú s’esperava i en vam sortir tots molt contents; la pel·lícula no va matar moros en general, però el final va ser espectacular i ens va deixar pensant una bona estona…

Molts cops el que acabem recordant més són les últimes sensacions, l’últim regust de boca –com si es tractés d’un plat de menjar. Sempre recordaré les paraules del meu professor particular de tango: “Miguel, recuerda que la última sensación es la que cuenta, es la que te ‘shevas’ a casa.”  –em deia amb el seu característic accent argentí. “Nunca te vayas habiendo hecho mal la última secuencia. Repítela hasta que salga perfecta y luego sí, será el momento de partir. Cuando descansas, tu cerebro procesa la información y es importante que los últimos inputs sean los buenos. Además, si te vas con un buen sabor de boca final seguro que tendrás más ganas de volver a la siguiente clase que si te fueras varios días seguidos con mal sabor.”

Així doncs, què millor que crear un moment pel que podré estar agraït al final de la jornada; un moment que em deixarà un bon sabor de boca per molt dolent que hagi estat el plat del dia. I sense dependre de ningú més que d’un mateix. Això ens condueix a l’últim punt:

  1. Disciplina

Sempre he estat una persona que ha trobat plaer i interès en moltes coses. Això significa que acabar alguna tasca pendent –la qual no gaudeixo molt realitzant– em fa sentir que estic perdent l’oportunitat i el temps per poder haver fet mil altres activitats.

Fer-me el llit m’ha ensenyat que per moltes coses xules que vulgui fer tot just llevar-me, el primer és el primer. Amb aquest petit gest he pogut aprendre a controlar millor els meus impulsos hedonistes –i no només els de primera hora del matí, sinó els del llarg del dia.

I tu, tens l’hàbit de fer-te el llit cada matí?

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top