El greix que ens aprima és marró

Us prometo que he esmorzat bé i que no em falta glucosa al cervell. I us confirmo que no hi ha cap error en el títol. Ho heu llegit bé, hi ha un greix que aprima.

Us presento al Teixit Adipós Marró, BAT pels amics

També es girarà si el crideu per Teixit Adipós Bru. Ah, i pel que fa a BAT, ve dels seus col·legues anglesos que van fer un acrònim de Brown Adipose Tissue.

El BAT el vau sentir per primer cop en l’article Com acumulem greixos en cada situació? i, tal i com us vaig prometre, aquí està el post dedicat a parlar d’aquest teixit adipós tan particular del qual fa ben poc que se’n saben detalls del seu mecanisme d’acció i de la seva presència en adults – és per això que encara hi ha moltes llacunes per descobrir, estudiar i entendre.

A veure, explica això d’un greix que aprima

Lehninger, 2008
Lehninger, 2008

Abans de tot, vull fer-vos saber que el to bru que adquireix és a causa del gran nombre de mitocondris (petites fàbriques energètiques de la cèl·lula) que té.

Nota per aprofundir: Són, concretament, els citocroms de dins dels mitocondris el que li dóna aquesta tonalitat.

Això ens dóna una pista: si té molts productors d’energia, deu consumir molt de combustible per fer-los anar a tots. Però té una peculiaritat. Aquesta energia no va dedicada a ser utilitzada per nosaltres (per moure’ns, pensar, fer anar el cor…) sinó a produir calor o, científicament parlant, a la termogènesi (literalment, generació de calor).

En resum, utilitza el greix que emmagatzema per generar calor, és a dir, que ens aprimem.

Caram!

Fa més de cent anys que se’n coneix la seva existència en rossegadors, animals que hivernen – com l’ós de la imatge- i nounats. Podem deduir que la seva funció és protegir al nadó del brusc canvi de temperatura entre l’interior de lúter de la mare i l’exterior. Aquest greix bru se situa bàsicament a l’esquena, concretament, entre els omòplats, a la zona dels ronyons i en el pit – tal i com podeu veure en la següent imatge.

BAT en nounats

Però, recentment i per casualitat – dic per casualitat perquè va ser estudiant teixits tumorals que es van adonar de la presència de BAT en adults- se sap que es troba localitzat en zones estratègiques també en adults, per exemple, al voltant del coll. També han demostrat que en tenen més els que estan exposats al fred habitualment – com els habitants de països nòrdics- i la gent prima.

El BAT en la lluita contra l’obesitat i la diabetis

S’han fet estudis demostrant que el BAT prevé de l’acumulació de greix en teixits no adiposos com el fetge o el múscul – fet que és positiu ja que aquest fenomen està associat a un primer estadi de resistència a la insulina i, finalment, a una diabetis tipus 2.

A més, també ens protegeix contra l’obesitat ja que el greix que s’acumula en el BAT es “crema” a diferència del que s’acumula en el teixit adipós blanc (que s’escarxofa còmodament en la panxeta que tots tractem d’eliminar quan arriba l’estiu).

Nota per aprofundir: Als ratolins als que se’ls desactiva l’expressió de l’UCP-1 – proteïna clau en la formació del BAT- a part de tenir dificultats en regular la seva temperatura corporal en condicions d’exposició al fred, tenen tendència a ser obesos.

On has dit que es compra aquest teixit adipós?

Podem influir en l’expressió del BAT per mitjà de fàrmacs, però a hores d’ara encara no s’ha trobat la dosi adequada per ser comercialitzada. S’han fet experiments amb gent obesa per tal d’intentar aprimar-los a costa de generar calor corporal, però els resultats esperats s’han assolit a costa d’augments excessius de la temperatura corporal (#QuinaCalorQueFaAquí #ElMeuBATVaMoltATope) – propers als de quan tenim febre- acompanyats d’una exagerada transpiració – cosa que pot causar problemes en l’entorn social. A part, també s’ha vist que fa pujar la tensió arterial.

Per tant, fins que es trobi la mesura adequada a aquesta possible via per lluitar contra l’obesitat mundial, el que podem fer és exposar-nos una mica més al fred.

Tots a esquiar amb banyador

D’acord, tampoc ens passem. Hi ha altres mètodes d’exposar-se al fred sense morir d’hipotèrmia, per exemple, les dutxes d’aigua freda. Els últims 30 segons de la dutxa calenta, podem girar el regulador de temperatura cap a l’altre costat. Els més valents poden fer-se una dutxa de cinc minuts d’aigua freda, per exemple. Si ho proveu, ja em direu com us heu sentit. Jo porto més d’un any i mig fent-ho i els resultats han estat espectaculars. Ho comentaré en futurs articles. Us animo a provar-ho si un matí us aixequeu amb energia i amb ganes d’un nou repte.

També podem provar de no abrigar-nos com si anéssim de viatge a l’Antàrtida i així poder sentir una mica el fred. Una mica! Podem provar de no posar-nos els guants un dia. O no agafar la bufanda un altre. O portar dues capes de roba en comptes de tres quan anem a caminar. Cadascú és un món i es coneix millor que ningú, per tant podeu ajustar el nivell de fred que voleu sentir a la vostra mida però cal recordar que no només no ens farà cap mal sinó que és positiu per la nostra salut.

Si proves o has provat algun d’aquests mètodes, pots deixar-nos un comentari a sota per tal que els altres lectors puguem conèixer la teva experiència i així, de pas, demostrar que hi ha vida després d’una dutxa d’aigua freda o d’anar menys abrigat. Realment, és més el que ens preocupem abans de provar-ho que el que és a l’hora de la veritat.

Com deia en Mark:

“Sóc un home vell i he conegut molts de problemes, molts dels quals mai han arribat a ocórrer.” – Mark Twain

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba