El poder de predicar amb l’exemple

Fa unes setmanes em va caure a les mans un llibre molt recomanable del qual vaig llegir aquest conte que em va remoure alguna cosa per dins i em va fer pensar:

Se explica la anécdota de que una madre llevó a su hijo de seis años a casa de Mahatma Gandhi.

Ella le suplicó:

– Se lo ruego, Mahatma, dígale a mi hijo que no coma más azúcar. Es diabético y arriesga su vida haciéndolo. A mí ya no me hace caso y sufro por él.

Gandhi reflexionó y dijo:

– Lo siento señora. Ahora no puedo hacerlo. Traiga a su hijo dentro de quince días.

Sorprendida, la mujer le dio las gracias y le prometió que haría lo que le había pedido. Quince días después, volvió con su hijo. Gandhi miró al muchacho a los ojos creando una gran conexión y le dijo:

– Chico, deja de comer azúcar.

Agradecida, pero extrañada, la madre preguntó:

– ¿Por qué me pidió que lo trajera dos semanas después? Podía haberle dicho lo mismo la primera vez que vino.

Gandhi respondió:

– Hace quince días, yo comía azúcar.

Font: Conte del llibre “Aplícate el cuento”, relats d’ecologia emocional de Jaume Soler i Mercè Conangla.

Parem a reflexionar un minut.

Realment, quanta saviesa conté aquest conte – valgui el joc de paraules. Com pretenem que el nostre fill no tiri papers al carrer, llançant al terra els petits embolcalls de plàstic dels productes d’un sol ús? Com pretenem fer entendre a la nostra filla que fumar no és bo per la salut, renyant-la per haver-la vist amb una cigarreta a la boca mentre traiem una alerada d’aire contaminat pel nas? Com pretenem que el nostre fill entengui la importància de menjar fruites i verdures, castigant-lo sense aixecar-se de la taula fins que s’acabi el plat de bledes mentre ens rellepem dels dits la salsa barbacoa dels nuggets de pollastre que ens estem cruspint?

Aquests exemples us poden semblar molt exagerats a alguns de vosaltres, ho sé. Però han estat múltiples les vegades que he vist a propietaris de gossos cridant mentre demanen a la seva mascota que deixi de cridar i bordar; pares i mares que demanen als seus fills que s’abracin per fer les paus quan ells fa mesos que no es parlen amb el company de la feina per una discusió que van tenir; germans grans que li diuen al petit que ha d’aprendre a compartir quan ells es neguen a deixar el regle per subratllar una frase en un moment determinat.

Jo tampoc m’escapo d’aquestes situacions. Hi ha hagut moments de la meva vida on he exigit a altres una forma d’actuar quan ni jo mateix em comportava així. Ara, mirant enrere, al no agradar-me el que veig del passat, he volgut fer una prova. En comptes de donar moltes opinions i consells gratuïts i buits, he decidit que els pocs que doni siguin des de la pròpia experiència, estil de vida o coneixement. D’aquesta forma no passen a tenir més valor només pel fet d’haver-ho viscut en pròpia pell, sinó que, intangiblement, passen a tenir més poder de convicció. Només cal que pensem en el conte d’en Gandhi com a exemple del que acabo d’escriure.

Per altra banda, el fet d’haver viscut una experiència que ha tingut un resultat positiu en nosaltres no vol dir que hagi de ser així per tothom. Per aquest motiu també considero important el subratllar que les opinions que un pot tenir o consells que pot donar són personals. Per això defenso que en comptes de dir: fes això que et funcionarà; dir: a mi m’ha funcionat això, si ho vols provar per veure com et va a tu, endavant.

D’aquesta manera, no només estarem deixant més clara la intenció del nostre comentari sinó que a més ens evitarem el “vaig fer el que em vas dir i ha estat un fracàs!” que hi ha cops que hem sentit quan s’ha rebut d’una forma errònia el nostre missatge pensant que era una sentència infal·lible en comptes d’una opinió amb bona intenció.

I vosaltres: En quins temes o àmbits heu influït positivament en algú donant exemple? Quin consell donaríeu a un nen basant-vos en la vostra experiència? M’encantarà llegir-vos a l’apartat de comentaris o si m’envieu un mail en privat.

Per acabar, com de costum, us deixo una frase del nostre amic Albert que diu així:

“Donar exemple no és la principal manera d’influir sobre els altres; és l’única.” – Albert Einstein

Afectuosament,

Miquel

1 thought on “El poder de predicar amb l’exemple

  1. Responder
    daddy - 12/04/2016

    escrit que traspúa molt la personalitat de l’articulista amb detalls com el grau de reflexió que en treu de les seves experiències pròpies i denota la maduresa que va incorporant a les seves vivències.
    permete’m que utilitzi la paraula “Maestro” (budisme) per esmentar que aquest article deixa emprempta (com qual el deixeble escolta les paraules sabies del seu mentor) així et sents quan acabes de llegir l’última frase.

    gràcies

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top