És un ocell, és un avió… No! És la Vitamina E!

Sí senyors, la vitamina E és la superheroïna de les vitamines. Ho entendreu més a baix.

La vitamina E és una vitamina liposoluble, és a dir, que es porta bé amb els greixos on s’hi dissol molt a gust. Les seves funcions són diverses d’entre les quals destaquen la d’antioxidant, immunitària, de coagulació i de formació de glòbuls vermells. També es postula que pot tenir un paper en la prevenció del càncer, els infarts, la demència i les malalties cardiovasculars i de fetge – tot i que fan falta més estudis per proclamar-ho com a evidència científica.

Antioxidants i radicals lliures

Els radicals lliures són els dolents de la pel·lícula, els malos malísimos. Aquests radicals es poden formar per vies naturals – com les radiacions solars, la calor, el propi fet de respirar aire amb oxigen el qual oxida, etc.- o artificials – com les cigarretes, els fums dels cotxes, els aerosols, les radiacions (quan ens fem radiografies, per exemple), drogues, pesticides i químics, etc.-.

Durant els milions d’anys d’evolució, el nostre cos ha desenvolupat mètodes de defensa contra aquestes molècules altament problemàtiques pel bon funcionament del nostre cos. En altres paraules, hem desenvolupat molècules superheroïnes – els antioxidants– que ens protegeixen d’aquests petits trapelles. I també hem après a introduir-los al nostre cos per mitjà de la dieta.

Perquè us feu una idea, les molècules que tenen greix són pels radicals lliures com un botó vermell que posa “NO TOCAR” per un nen de cinc anys: irresistibles.

I dos targets que estan formats per aquests lípids són les membranes cel·lulars i uns transportadors de greixos. Ambdós bàsics pel bon funcionament del cos i alhora les dianes més freqüents d’aquests radicals lliures.

Què passa si es danyen?

Si es danya la membrana cel·lular, el que conté a dins es veu exposat a atacs. Què hi ha a dins? Mitocondris, DNA (material genètic)… Com bé podem imaginar, res bo pot passar si se’ns danya el material genètic. Si es veiés afectat, podria produir mutacions i alteracions en el nostre cos que a ningú li interessa patir.

Si es danyen els transportadors de greixos, també tenim un problema.

Quin paper hi té aquí la vitamina E?

Sacrificar la seva vida per evitar que el radical lliure arribi a danyar el seu target. Aquests són els apunts que prenc a la universitat – espero que us siguin clarificadors per entendre el procés que intento explicar (fosfolípids és el nom que reben aquests transportadors que us comentava).

Vitamina E al rescat (medium quality)

A part d’això, també protegeix als glòbuls vermells – els quals estan constanment amenaçats pels radicals lliures formats per l’oxigen que transporten (recordeu que us deia que l’oxigen era un agent formador de radicals lliures?)- i sembla tenir un paper en la supressió d’agents mutàgens en el colon.

Un cementiri de vitamina E

Això seria el que passaria si no fos per l’acció de la vitamina C, que és capaç de regenerar a la nostra superheroïna aportant-li el beuratge màgic que necessita per tornar a estar en plena forma i seguir defensant a molècules indefenses en forma de conillet. Un miracle!

Necessitats

No hauríem de patir per una deficiència en vitamina E. Tot i així, les nostres necessitats de vitamina E es veuen augmentades quan:

  • En la nostra dieta hi ha bastants àcids grassos poliinsaturats (peix, fruits secs…)
  • Fem molt d’esport. Com més freqüentmentment i més intensitat, més altes són les nostres demandes.
  • No ingerim massa vitamina C – donat que hi ha menys reparació de la vitamina E i se’ns acaba més ràpid
  • Estem exposats a factors productors de radicals lliures. Persones fumadores, persones que passen proves o teràpies amb radiacions, habitants de les ciutats (per la contaminació de l’aire), persones que mengen productes no ecològics (pels químics i pesticides que porten els aliments).

El que comporta que els que estem en algun d’aquests punts hem d’afegir un petit plus més d’aliments rics en vitamina E en la nostra dieta.

Fonts de vitamina E

Com he dit, és molt poc freqüent patir dèficit de vitamina E en la nostra població donat que la principal aportació d’aquesta vitamina ens ve donada per l’oli d’oliva, seguidament de les fruites (alvocats, papaies…)  i les verdures (bledes, espinacs, bròcoli…). També en porten els fruits secs com les avellanes, els cacauets (sense “h” en català) i, en especial, les ametlles. En menor quantitat, també es present en ous, pollastre, peix i pa integral.

 

T’ha estat útil l’article?

Comparteix-lo per evitar que els radicals lliures dominin el món! Salut i vitamina E!

 

Afectuosament,

Miquel

1 thought on “És un ocell, és un avió… No! És la Vitamina E!

  1. Responder
    tania - 15/11/2017

    gràcies per la informació 😉

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top