Estimat Winnie the Pooh…

Estimat Winnie,

Espero que mentre llegeixis l’article d’aquesta setmana tinguis les mans lliures de mel per uns instants, no vull saber com quedaria el teclat de l’ordinador o la pantalla del mòbil sinó.

Saps de sobres com t’estimo, així que et prego que facis córrer la vista a través de les línies amb bona intenció, tenint present en tot moment que vull el millor per tu.

Fa molts anys que he estat observant els teus hàbits sense dir res. T’he deixat anar subtils comentaris entre capítol i capítol, però sembles massa ocupat amb el teu smartphone quan s’acaba el rodatge. Per no fer-me pesat i per demostrar-te la confiança que tinc en tu, he volgut ser prudent i he deixat períodes sense comentar-te res sobre els teus hàbits alimentaris. Com vam raonar detingudament, les idees a vegades triguen un temps a treure brots. Primavera, estiu, tardor, hivern. Les estacions fan el seu cicle, les pàgines del calendari van quedant obsoletes i l’horitzó de la teva salut és borrós, incert i aparentment poc lluminós.

Sens dubte, hi ha altres factors que determinen la nostra salut: tabac, consum d’alcohol –sí, inclús en dosis “moderades”, sedentarisme, relacions socials nocives, genètica, factors ambientals… En sóc totalment conscient. De fet dono gràcies més sovint del què et penses a les teves passejades pel bosc, l’aire net que respires i els amics inseparables amb qui comparteixes moments inoblidables -vius en un entorn realment idíl·lic. També valoro molt el teu nul consum d’alcohol i tabac -encara que no t’ho digui gairebé mai. Quan assolim una meta, ràpidament ens solem oblidar de celebrar-ho i gaudir de l’èxit perquè ja tenim el capet ocupat en la propera. Així que aprofito l’ocasió per felicitar-te, amic meu; ho estàs fent molt bé i vull que ho tinguis molt present.

Abans no et desenganxaves de la mel ni un segon -quan no en menjaves per gust, em deies que en menjaves perquè et senties nerviós, trist, avorrit, content… vaja, qualsevol excusa era vàlida. Però això ha estat tot el temps una arma de doble fil ja que a mi no m’havies de convèncer de res i, per altra banda, mentre intentaves disfressar els teus comportaments impulsius i irracionals, el teu pes no ha deixat d’incrementar. I com més temps passaves menjant mel, menys estona passaves amb els teus amics Piglet i Tigger jugant al bosc. Ara has substituït una part d’aquest temps pel mòbil d’última generació. Després d’anys d’hàbits força sedentaris i mala alimentació, la teva panxa no ha deixat de créixer amb tots els riscos per la salut que això comporta. De fet, espero que sàpigues aturar els afartaments de mel abans de desenvolupar una diabetis severa… Tot aquest sucre -perquè la mel, com ja hem parlat molts cops, és un 80% de sucre- no pot ser pas bona.

Què passarà amb els nens i nenes que anhelen els propers capítols del teu programa? Què els diràs quan hagis d’interrompre la temporada per problemes de salut totalment evitables amb hàbits de vida més saludables? Has pensat en com es deuen sentir els teus amics al veure que avances per un camí que no duu a bon port? Has pensat en l’exemple que dones als teus admiradors amb tals afartaments a davant de la càmera i amb tal addicció al mòbil fora de rodatge? Segons l’OMS, el 6% de totes les morts anuals les causa el sedentarisme… Just per darrere dels elevats nivells de sucre en sang -tercers en el rànquing de factors de risc de mortalitat global.

Tant jo com milions de nens i nenes, pares i mares de tot el món volem el millor per tu -com he començat dient a l’inici d’aquesta entrada. Volem seguir gaudint de la teva companyia entre nosaltres durant molts anys. Però no molts anys viu i atrapat en un cos amb obesitat, diabetis, dificultats motores, dolors i medicaments; sinó en un organisme desbordant de salut que et permeti viure amb energia i vitalitat tots i cadascun dels moments que la fortuna -o el guionista- te té preparats.

Ara bé, passi el que passi, triïs el camí que triïs, els teus amics i jo estarem allà per respondre davant el que faci falta. Els bons moments que hem viscut al teu costat no s’obliden i són els que et fan tan especial.

Una dolça abraçada (sense massa sucre).

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba