EXPERIMENTANT: 21 DIES ESSENT ESQUERRÀ

Fa un temps vaig llegir el post d’un noi que per tal de marcar-se un nou repte personal va decidir rentar-se les dents amb la mà esquerra durant una setmana. Això va ser la guspira que em va fer plantejar: I si jo ho fes, però durant 21 dies en forma d’un dels meus experiments? Aquesta llavor se’m va plantar en algun racó del meu capet i vaig deixar passar un temps. Al cap d’un mes, al despertar-me, vaig obrir els ulls i em vaig adonar que la planta havia crescut. Estava clar que el repte el podia dur a un altre nivell; per què rentar-me les dents amb la mà esquerra durant 21 dies si puc provar de fer totes les tasques que em siguin possibles amb l’altra mà durant aquest període de temps?

Marcant les regles del joc

Vaig fer un brainstorming en forma de MindMap amb tot el que se m’acudís de bones a primeres i en va sortir una cosa així:

Mindmap inicial 21 Dies Essent Esquerrà

Després vaig demanar idees als meus lectors i lectores i als meus amics. Vaig rebre molts de comentaris dels quals en vaig fer una selecció i vaig elaborar la següent llista d’objectius que com a mínim havia de complir.

OBJECTIUS:
– Manipular el mòbil amb la mà esquerra
– Fer servir el ratolí de l’ordinador amb la configuració per a esquerrans.
– Manipular els estris al cuinar amb l’esquerra (remenar amb cullera, servir menjar al plat, escórrer fregits, girar carn amb pinces i amb espàtula, utilitzar el batedor elèctric i manual …)
– Menjar amb els coberts canviats de mà
– Obrir pots i ampolles amb l’altra mà
– Beure líquid amb l’altra mà (ja sigui des d’una ampolla, un got, una copa…)
– Tallar amb tisores amb l’esquerra
– Rentar-me les dents amb l’esquerra
– Netejar-me amb l’altra mà quan vaig al vàter.
– Portar el rellotge a la mà contrària

Però això no ha estat tot. Durant aquestes tres setmanes he realitzat -o almenys intentat- més accions amb l’esquerra tals com:

– Netejar amb una esponja o baieta
– Obrir portes i finestres amb clau
– Manipular sifons de cuina per fer escumes
– Tallar amb ganivet
– Pelar patates i pastanagues
– Mocar-me
– Escombrar i fregar
– Escriure
– Retocar imatges amb photoshop
– Jugar a tennis
– Afaitar-me
– Aplaudir
– Tallar-me les ungles dels peus
– Portar la safata de cambrer al servir begudes
– Agafar aire pel costat esquerra al nedar
– …

I què, com ha anat això?

Com era d’esperar, els primers dies van ser bastant esgotadors mentalment. Tasques bàsiques com agafar olives amb una cullera eren tot un repte de coordinació. En tot de situacions ocorria el següent procés: intentar fer-ho amb la mà esquerra, no ensortir-me, fer-ho amb la mà dreta fixant-me en la posició dels dits i tornar a provar de mimetitzar el moviment amb l’altre costat intentant semblar el menys possible un nen de 2 anys.

Però a mesura que anaven passant els dies -sobretot a partir del dia 6-8- el cervellet va començar a entendre que això anava per llarg i que 1) o s’adaptava el més aviat possible o 2) això podia derivar en un col·lapse mental com seguís així de patós durant més temps.

Va ser llavors quan vaig començar a agafar traça amb les diverses tasques fins que a dia 21 n’hi havia algunes que podia fer indistintament amb la dreta o l’esquerra amb pràcticament la mateixa velocitat i bona tècnica -com pelar patates o servir cremes de l’olla al plat.

Has complit tots els objectius obligatoris que et vas marcar?

Amb més o menys dificultat, però sí; excepte un: obrir pots de vidre. Per més que ho he intentat amb draps, recolzant el pot contra una superfície, intentant trencar el buit pressionant la tapa amb un objecte ponxegut… Res. Pura impotència al veure que fas tota la força possible amb el braç, el canell, la cintura… i el pot intacte. Si bé, després al provar-ho amb la dreta cal reconèixer que hi havia cigrons d’aquells “peleones” i que per poc els comensals es queden sense amanida de llegums aquell dia.

Però per la resta, tot bé.

Quins han estat els que t’han costat més?

Buff… No vull recordar el dia que vaig voler retocar una imatge amb photoshop; va ser una autèntica odissea. Manipular el pinzell amb el ratolí canviat de costat i intentar ser precís era com un acudit. Vaig anar a pas de tortuga…

Tallar amb tisores. No t’adones que el fil està afilat a propòsit per dretans fins que ho intentes amb l’esquerra. Un cop vaig sentir a parlar de tisores per esquerrans i vaig pensar: si no deu haver diferència… Creieu-me que ara em faria soci inversor d’aquesta empresa.

Tallar amb ganivet m’ha estat impossible. Era una tensió i una sensació de descontrol i perill que em superava. Hi havia moments on fins i tot em venia a visitar una veueta que em deia: Te tallaràs, te tallaràs… Un sentiment que podria descriure com un entre frustració i un em treu de polleguera.

Escriure. Només cal que veieu la lletra que feia a la foto de més amunt quan ho vaig intentar. Òbviament, no ho vaig incloure com a objectiu obligatori per prevenir-me de parar més boig encara.

En quins has tingut la sensació que el moviment era molt antinatural?

En primer lloc sense pensar-m’ho dos cops: netejar-me quan anava al vàter. És la sensació més rara que he tingut durant aquests 21 dies -i podria dir que durant molt de temps. Pèro quan dic rara, vull dir més rara que un iogurt de cargols. Hi ha hagut moments que semblava que era altri que m’estava tocant el cul. Què pot haver més estrany que notar que algú altre te neteja mentre estàs assegut a la tassa del vàter?

El ratolí per esquerrans. Als primers dies, és una bogeria. No saps ni com agafar-lo. Vaig haver de repetir diversos cops l’operació d’observació i memorització del moviment amb la mà dreta abans de poder manipular dignament la rateta. Al final de l’experiment encara no estava del tot acostumat ni era capaç de desplaçar-me tan ràpidament per la pantalla com amb la dreta; però bé, la millora respecte els primers dies va ser més que considerable i això em va fer feliç.

Nota: Per tots aquells que ho volgueu provar, per configurar el ratolí per esquerrans només cal anar a la barra de cerca de Windows i escriure-hi “Mouse”. Un cop a dins, només cal canviar la configuració dels botons de “Diestro” a “Zurdo” i donar-li a “Aceptar” perquè comenci la bogeria.

Mocar-me. El mateix que deia abans, sembla que és algú aliè a tu que t’agafa el nas. Molt curiós.

Jugar a tennis. Agafar una raqueta i provar de fer un drive amb l’esquerra ja és prou incòmode i antinatural com per després intentar fer un revés i adonar-te que el desastre encara podia ser pitjor… Molt graciós de provar, vaig riure molt.

Portar el rellotge a la mà dreta. Molt més incòmode del que m’hagués pensat mai. Sentia que no podia moure’m amb tanta llibertat, que em feia nosa… Va haver dies que ni me’l volia posar només de recordar la sensació.

Quins han estat amb els que t’ho has passat més bé aprenent?

Oh, sens dubte, menjar amb els coberts canviats de mà. Això és una cosa que he vist des de petit amb el meu pare -el qual és esquerrà i ambidextre amb moltes coses. Sempre m’ha fet gràcia i m’ha sorprès amb la facilitat que talla amb qualsevol de les dues mans. Ha estat un dels punts més bonics de l’experiment. M’ho he passat molt bé agafant habilitat dia a dia a l’hora de menjar. El més difícil podria dir que va ser quan havia d’agafar les últimes cullerades del plat; aquells grans d’arròs rebels que es resisteixen a pujar a la forquilla.

Rentar-me les dents, afaitar-me, tallar-me les ungles dels peus també ha estat xulo. Sobretot el darrer ja que és molt útil per quan t’has de tallar les de la mà dreta.

I ara parlant clar, quina és la finalitat de tot plegat?

És un repte més d’anticomoditat. Vivim en un entorn molt idíl·lic, molt tranquil, molt comfortable… Hi ha punts on entrem en dies consecutius de rutina que passem en mode pilot automàtic. El nostre capet a poc a poc va eliminant estímuls nous i s’endropina, a vegades fins i tot massa.

El fet de realitzar activitats que fa anys que vas aprendre amb l’altra mà t’obliga a esforçar-te de nou i dedicar atenció plena a cada detall del que estàs fent en aquell precís instant. Et permet reviure la sensació de quan ets petit i aprens per primer cop a fer quelcom. Quantes vegades hem pensat: Tant de bo pogués reviure quan tenia 5 anys ni que fos per un dia… Sé que aquest experiment no és cap viatge en el temps, però és un pas que t’acosta una mica més a aquella època de la nostra vida que no el restar inactiu amb la mateixa rutina buida de novetats i moments que ens sorprenen i ens criden l’atenció.

Per altra banda és un repte d’humilitat i d’empatia. El fet de col·locar-te en una posició més desfavorable -en termes de coordinació- t’obliga a començar de zero en el procés d’aprenentatge. Això et permet comprendre millor a totes aquelles persones que pels motius que siguin -edat, bloqueigs mentals, problemes cognitius…- no tenen tanta habilitat en quelcom que se’ns pot donar molt bé. Aquest experiment m’ha permès posar-me en la seva pell -o recordar en la que estava quan era petit- i sentir la frustració, la inseguretat o la necessitat de repetir molts cops un mateix exercici tan bàsic com menjar sopa amb una cullera per tal de perfeccionar-lo.

Quan veiem a algú que té dificultats en dur a terme alguna acció, en comptes de riure’ns o pensar: que patós/sa… per què no canviar l’enfocament i reflexionar: com ho faria jo amb la mà esquerra o el peu esquerra? De ben segur que la situació canviarà de tonalitat amb l’empatia, el respecte i la comprensió acolorint la lent a través de la que observem aquella escena.

Afectuosament,

Miquel

1 comentario sobre “EXPERIMENTANT: 21 DIES ESSENT ESQUERRÀ

  1. Responder
    Miquel Polinario - 29/09/2016

    Moltes vegades he pensat en aquest repte, però mai no he passat de jugar una estona amb la mà esquerra i riure’m de mi mateix, et dono la raó quan dius que es divertit xD
    Tinc una pregunta, ara que ja fa temps que vas acabar el repte, has retrocedit en la teva habilitat com a esquerrà? O podries continuar per on ho havies deixat?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba