EXPERIMENTANT: 21 Dies mirant pel·lícules i documentals

Aquest any serà una passada! -deia a principis d’aquest 2017. M’he marcat reptes, objectius que apunten alt, tinc clar el que vull, bla bla bla, bla bla, bla bla -afegia. Atenció, món, preparats pel primer repte d’aquest nou any? 21 Dies mirant pel·lícules i documentals!

I així, fill, va ser com vaig perdre tots els seguidors i vaig tancar el blog.

Ho sé, no podem dir que és l’experiment més arriscat o difícil que he fet -tenint en compte els passats 21 dies escalant penya-segats sense corda o 21 dies essent esquerrà. Però ha valgut la pena, sens dubte.

Com va sorgir la idea?

Tot va començar aquest estiu quan vaig ajuntar-me amb un apassionat del cinema i de les bones pel·lícules. Abans de conèixer-lo, sempre havia vist l’estar assegut a davant d’una pantalla una activitat massa passiva i avorrida per mi. Per què mirar la televisió o anar al cinema quan puc anar a la muntanya o cuinar, per exemple? -em preguntava. De fet, no arribava a comprendre el cinema com un “art” en sí. Però, oh noi, això és com dir que no t’agrada la col kale i que no entens com la gent se la menja… fins que te la serveixen en forma de xips cruixents.

No m’agraden les verdures!

Això és el que he sentit a dir a molts nens i nenes fins que bam! Els pares donen amb una solució, una recepta nova per introduir aquest grup d’aliments al seu repertori de “menjar bo”.

Jo era igual. Havia anat molts cops al cinema i havia vist desenes de pel·lícules al llarg de la meva vida, però no vaig apreciar l’activitat fins que un amant d’aquest tipus d’art -ara sí que no en tinc cap dubte- em va posar a davant la crème de la crème. Amb centenars, sinó milers, de pel·lícules i documentals a les seves espatlles, ho va plantejar com un joc. Va anar dient-me títols que jo em vaig anotar i em va dir que mirés les portades i els tràilers de tots ells. A l’endemà, li vaig ensenyar les anotacions i valoracions que havia escrit al costat de cada nom. Amb això, es va crear un perfil mental dels meus gustos i al llarg d’aquella setmana cada dia em deia: Apunta. 

A la que em vaig adonar, tenia una llarga llista de títols de diferents èpoques, gèneres, directors i repartiment. Fins i tot em va arribar a semblar inversemblant que m’agradaria el que pogués haver darrere d’aquell nom i aquella portada. Però vaig confiar en ell, total, què era el pitjor que podia passar?

Planificant l’experiment

No m’ho podia creure, com podia ser que a l’hora dels crèdits, pel·lícula rere pel·lícula, em quedés amb tan bon sabor de boca?

Vaig adonar-me que volia seguir descobrint petites joies. Però ho volia fer d’alguna forma que alhora m’aportés algun aprenentatge més enllà del contingut del film. Com no, un experiment.

Primer de tot, havia de marcar-me una data d’inici i final -com tot bon experiment. 21 dies sol ser el meu temps d’experimentació predilecte. I les vacances de Nadal són un bon moment per trobar una estoneta lliure cada dia.

Okay, Miquel, ara cal planificar i escollir els diferents títols -em va dir la veueta que a vegades em visita. Per dur a terme aquest procés de garbellada i tria em va ser molt útil haver passat per una etapa de coneixement dels meus gustos i preferències. Després de llegir sinopsis, crítiques i veure desenes de tràilers i les conseqüents pel·lícules, vaig poder establir una espècie de pressentiment, algun quelcom que per dins em donava pistes alhora de seleccionar o descartar un film. Realment, conèixer-se a un mateix i saber què es vol i què no es vol és una vertadera font de felicitat.

Preguntant s’arriba a Roma

I si no hi acabes arribant, almenys hauràs descobert altres llocs que t’hauries perdut si hi haguessis anat pel camí més curt. Preguntar títols de pel·lícules i documentals a coneguts, amics i familiars va ser clau a l’hora de compondre la meva llista final. D’aquesta manera vaig conèixer directors, estrenes i gèneres que mai hagués pensat que m’haurien interessat tant.

Ara sí, amb tot a punt, llums, càmera i… acció!

Després d’una vintena de produccions imagino que podràs donar el nom i cognoms d’algunes pel·lícules preferides

Un dels objectius descrits en el procediment de l’experiment era fer una petita ressenya de cada film. A més, per tal de poder establir un ordre de preferència, vaig implementar un sistema de puntuació.

Tot plegat ho podreu trobar a la secció Watch List.

Però si hagués de donar quatre títols del que considero obres brillants diria:

PEL·LÍCULES – Memento, I Origins, Inception, The Matrix, Life is Beautiful, Into the Wild, Amélie…

DOCUMENTALS – Earthlings, Cowspiracy, True Cost, The Human Footprint, Thrive With Less…

Conclusions de l’experiment?

Digues-me quines pel·lícules t’agraden i em faré una idea de com ets. Amb l’experiment m’he adonat que m’he conegut molt més a mi mateix. Hi ha hagut pel·lícules que han fet un clic amb la meva part més moral i filosòfica, altres amb la part més analítica, altres amb la més bèl·lica, altres amb la més sentimental… He quedat sorprès com bons films m’han aconseguit ficar a dins de la trama, sentir una forta empatia amb els personatges i arribar a connectar amb la història de formes que mai hagués cregut possibles. Podria dir que, gairebé literalment, he notat com jo estava vivint les situacions que veia a la pantalla. Per aquesta mateixa regla de tres, al conèixer els títols favorits de coneguts, amics i familiars, he pogut entendre millor la seva personalitat i gustos. En aquest sentit, l’experiment m’ha permès establir vincles més forts i de major comprensió entre els meus.

El propi fet de considerar el mirar films com un experiment sobre el qual voldria escriure després, m’ha ajudat a concentrar més els cinc sentits a cada fotograma. Quan llegim per llegir solem oblidar més ràpidament el contingut. Quan ens obliguen a mirar un documental, les probabilitats d’adormir-nos augmenten exponencialment com menys ens interessi el tema (i com més baixa estigui la il·luminació de la sala). El fet de saber que hauria de fer una petita crítica i donar una puntuació -encara que fos subjectiva- em va anar bé per posar més atenció i recordar escenes brillants que d’altra forma m’haurien passat més, o completament, desapercebudes. Gràcies a aquest fet, he passat de considerar el mirar pel·lícules com una cosa totalment passiva a una forma molt interessant i força activa d’aprendre i ampliar mires.

Llavors, òbviament, el propi contingut de les cinematografies m’ha enriquit molt. Diàlegs, comunicació no verbal, punts de vista, escenes, finals oberts… Hi ha un immens grup de gent darrere d’una pel·lícula (crèdits que duren 6 i 7 minuts sense parar de sortir noms…). Persones amb moltes idees i caràcters que plegats donen forma al resultat final que ens arriba. I s’ha de reconèixer, que hi ha gent molt bona fent el que fa -ja sigui com a director, guionista, càmera, actor… Podria dir que films com Memento o Life is Beautiful (La Vida es Bella) han marcat un abans i un després a la forma com veig el meu entorn (o el món, si ens volem posar ja filosòfics totals).

Què li diries a algú que estigués interessat en iniciar-se en el món del cinema?

Bona pregunta… Parèntesi: sé que alguns de vosaltres ara mateix us estareu preguntant Acaba de dir bona pregunta, però no se les escriu ell mateix les preguntes? Sí, ho sé, però molts de vosaltres us doneu capritxets per celebrar que heu fet alguna cosa bé i ningú diu res. Doncs això, jo estic acabant l’article i aquest ha estat el meu “moment galeteta” del dia (#FesLaCroqueta #AraElMort #MoltBéBobby #Galeteta #Premi).

Li diria: Pregunta’t què vols. Pregunta’t què no vols. Llegeix crítiques i mira tràilers abans de triar una pel·lícula (t’estalviarà moltes hores de sentir que has perdut el temps). La recomanació d’un amic que té un gust cinematogràfic semblant al teu, és millor i més fiable que qualsevol puntuació o crítica. No vegis pel·lícules i documentals, mira’ls. Posa els cinc sentits. Si tens altres coses a fer, fes-les i ja miraràs el film més tard -si fas dues coses alhora t’està donant senyals que la producció potser no t’interessa tant com pensaves. Si sents que perds el temps, aguanta uns minuts més. Si segueixes sentint el mateix, aprèn a deixar pel·lícules o documentals a la meitat. Elimina les barreres i els prejudicis, estigues receptiu i permet que la pel·lícula t’atrapi i et transporti a altres llocs, altres èpoques. Gaudeix.

 

2 comentarios sobre “EXPERIMENTANT: 21 Dies mirant pel·lícules i documentals

  1. Responder
    cler - 16/03/2017

    He trobat molt molt molt interessant aquesta entrada, ja que m’agrada bastant el cinema, i ja m’he apuntat unes quantes pel•lícules! M’agradaria recomanar-te la pel•lícula: Captain Fantastic.
    M’ha fascinat com expliques aquest sentiment i que t’ho hagis preparat com un experiment! Endavant!

    1. Responder
      Miquel Gironès - 17/03/2017

      Me n’alegro Cler!
      Gràcies per la recomanació, ja l’he afegida a la llista de pel·lícules pendents a veure 🙂
      Aviam si al mirar-la se m’acudeix algun títol que et podria agradar i t’ho faria saber.

      Una abraçada,
      Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba