EXPERIMENTANT: Sense xarxes socials ni missatgeria instantània

Ja fa poc més de 3 mesos que va començar l’experiment. L’1 de gener concretament.

Un propòsit pel 2016

Sí, més o menys. Ja feia temps que ho volia provar i al fer la meva llista de propòsits pel nou any, com solc fer des de ja en fa uns quants, aquest experiment es va col·locar en el top 3. Així que aquí estic, 100 i escaig dies després, explicant-vos com està anant l’experiment amb pròrroga que va començar com un repte de 21 dies.

En què consisteix aquest experiment?

Bàsicament he deixat d’utilitzar les xarxes socials i serveis de missatgeria instantània que feia servir. Facebook, Instagram, Whatsapp… Tots fora.

Radicalment?

Sí, de cop. De fet, si miréssiu en el meu mòbil no hi ha ni les app’s instal·lades. Això em va ajudar a assegurar-me d’eliminar les possibles temptacions dels primers dies – tot i que, com llegireu més endavant, els primers dies no van ser els més durs.

Per ser totalment honest, val a dir que el Facebook l’he utilitzat per publicar els enllaços als articles del blog i per si havia de comentar quelcom puntual a algú que no tenia en la meva agenda de telèfons – que han estat dues o tres persones en aquests 3 mesos, per això dic el de quelcom puntual.

I què, explica, com ho has dut això?

En comptes de fer una parrafada amb totes les meves experiències, sensacions i sentiments dels últims 3 mesos, he decidit respondre a les preguntes més freqüents que m’han fet durant aquest temps.

Nota: No us podeu imaginar quantes cares de sorpresa i somriures d’incredulitat s’han dibuixat a les cares de la gent. És de les coses que més m’estan agradant de l’experiment. I darrere d’aquestes expressions ha vingut la ronda de preguntes – és per això que tinc material més que de sobres per fer una secció de FAQ (de l’anglès Frequently Asked Questions, és a dir, Preguntes Realitzades Freqüentment) d’aquest experiment.

  1. Com has dit?!

Bé, es pot considerar més una pregunta retòrica que no pas una qüestió a respondre, però l’he posat la primera pel volum de gent que me l’ha fet.

  1. I com et comuniques amb la gent doncs?

Doncs utilitzant altres eines com el mail, els SMS o les oblidades trucades.

És increïble el gir que està fent el tema trucades i missatges instantanis. Segur que coneixeu molta gent que ja no se sent còmode trucant havent la possibilitat d’enviar un missatge. Hem arribat fins a tal punt que molts negocis del sector serveis ofereixen l’opció als clients de contactar-los via Whatsapp. En aquests 3 mesos que he estat buscant pis, us puc dir que de 15 webs d’immobiliàries que he visitat, almenys 5 t’oferien aquesta possibilitat. I no és tot. El mateix passa en els anuncis de webs de segona mà on la gent deixa el seu telèfon dient que li enviïs un missatge a aquell número si estàs interessat en el producte en comptes de fer una trucada.

  1. I si t’han de dir quelcom urgent i no t’assabentes?

Més enllà de la pregunta en sí, em sorprèn fins a quin punt hi ha gent que està enganxada revisant el mòbil constantment per evitar precisament això, no contestar a temps si hi ha quelcom urgent. La pregunta que em faig és: Si és urgent, potser una trucada és una solució més idònia? M’he quedat sorprès que m’hagin fet aquesta pregunta sense haver, aparentment, pensat en aquesta alternativa. I no parlo d’una sola persona en aquest cas.

La veritat és que aquesta qüestió m’ha fet reflexionar bastant i obrir els ulls a una part de la realitat que no pensava que pugués estar en aquest estadi – dic part perquè no és ni molt menys la majoria de la gent amb qui he parlat que m’ha preguntat això.

  1. No et sents incomunicat?

Aquest és un dels temes que més he notat, sí. Però cal matitzar. Més que incomunicat com a incapacitat de contactar amb la gent – cosa que no m’ha passat perquè tinc a tota la gent propera en la meva agenda telefònica- he sentit més aviat soletat.

És trist però cert que avui en dia podem tenir la sensació d’estar socialitzant molt i tenir molts amics mentre estem sols i en pijama, estirats en el sofà de casa, menjant patates de bossa, mentre escrivim i naveguem per internet amb el portàtil a sobre les cuixes. Bé, potser he pintat una escena un pèl pel·liculera, però ja enteneu el que vull transmetre amb aquesta imatge. Podem tenir una falsa sensació de socialització (virtual) en la més immensa soletat (real).

No us penseu que sóc un talibà en contra de les xarxes socials i la comunicació virtual. Ans al contrari. Estic súper agraït que existeixin, per exemple, per poder-me comunicar amb la meva xicota que ara fa uns mesos que està a l’estranger. Sense Skype o mail o similars, no podria rebre fotos d’on és, veure la seva cara o sentir la seva veu.

Amb el comentari que he fet, simplement vull destacar que l’estar connectat a la xarxa em donava la sensació de saber què feia l’altra gent veient fotos, vídeos i publicacions seves, a més de passar hores “parlant” amb els meus a través de missatges instantanis.

Ara que això no hi és, és cert que he notat un cert buit en aquest sentit. Un buit que ha fet més difícils de dur els moments on, per situacions temporals, no he pogut estar tan en contacte físic i real amb la meva gent.

Tot i així, penso que és una sensació que val la pena haver viscut. Gràcies a aquests moments de soletat he après a estar més amb mi mateix, trobar més moments per simplement estar en silenci, tant vocalment com mentalment, i gaudir d’aquest.

  1. I quan has de comunicar-te amb un grup de gent, com ho fas?

Aquest és l’altre punt que he hagut d’enfocar d’una nova forma. Gràcies als grups on tothom rep els missatges de tothom, la comunicació és molt més ràpida i senzilla que no pas si has de trucar un per un perquè digui la seva. Realment, és una bona alternativa si no pots quedar de forma presencial, ja que a més t’ofereix la possibilitat de contestar quan tens un moment – com ja sabeu, no sempre és fàcil que tothom d’un grup més o menys gran pugui estar connectat alhora.

Com ho he abordat? Amb quatre SMS o una trucada cada “X” temps a una o dues persones que sàpiga que tenen influència en el grup.

Tots sabem que en els grups sempre hi ha algú o alguns que són més actius o que tenen més pes dins d’aquests. Fent una trucada per exposar el meu punt de vista i saber què està comentat la resta d’integrants, amb 3-4 minuts màxim m’he assabentat de la situació i he donat la meva opinió. A canvi, m’he estalviat 500 missatges de Whatsapp cada dia durant uns dies, el temps dedicat a llegir-los i filtrar-los tots – amb els mals de cap que comporta- i la “pressió/obligació” d’estar pendent del mòbil per no perdre’m res i dir la meva – no podent dedicar tota la meva atenció al què realment m’importa.

És cert el que podeu pensar, no tots els grups són iguals ni passa això cada dia. Totalment d’acord. Però si teniu ganes de provar-ho, us animo a calcular de forma aproximada quant de temps dediqueu a grups, ja sigui de l’app que sigui, al dia. I després multiplicar el resultat per 7. A partir del número que surti, després podreu valorar si voleu dedicar-hi més temps, el mateix o, qui sap, més i tot.

Personalment, hi ha hagut molts cops que fins que no he mesurat l’impacte de quelcom no m’he arribat a adonar de la realitat. Per exemple, fa uns anys pensava que menjava normalet tirant a una mica més del normal, fins que vaig mesurar les calories diàries dels meus àpats durant una setmana i vaig veure que 4000-5000Kcal era bastant més del que imaginava o hagués dit que consumia.

Una app que em va anar molt bé per saber en què dedicava el temps al mòbil i a l’ordinador és RescueTime (www.rescuetime.com). Aquesta app està activa en tot moment i et fa un seguiment de quines app, programes o webs obres i quanta estona t’hi estàs. Després et crea gràfics molt fàcils i ràpids d’analitzar on et surt el comput diari, setmanal o mensual de la teva activitat. Amb la versió gratuïta, vaig anar més que de sobres pel que necessitava. La vaig tenir uns dos o tres mesos instal·lada – el temps mínim que crec que és necessari per fer-te realment una idea de l’estona que empres en cada cosa.

  1. Quines han estat les coses bones que han fet que vulguessis allargar l’experiment?

Moltes més que les no tan bones.

Primerament i per mi la més important, la mà de temps que he guanyat cada dia. Quan deixes de publicar o mirar fotos i estats a Facebook i Instagram de forma habitual – tenint en compte que si estàs en més xarxes socials l’impacte encara és més gran- i deixes de revisar el mòbil per si hi ha missatges nous cada dos per tres, de cop, el dia passa a tenir entre 26 i 27 hores en alguns casos. I si aquí sumem l’estona intercanviant missatges entre que esperes que l’altre es connecti, el llegeixi, el contesti i tot plegat, els minuts de temps lliure es van sumant i sumant.

I tot això sense estar incomunicat en una cova paleolítica. Simplement que el que trigava 30 minuts a solucionar per via missatges, amb una trucada de 2 minuts ho he tingut enllestit. A més, molts cops la combinació amics amb temps lliure sense saber què fer i missatges gratuïts, és un còctel molotov. De cop comences a rebre missatges, fotos i vídeos per passar l’estona que si t’agraden per distreure’t, fantàstic, però que de productius en tenen ben poc.

En segon lloc, el sentir la veu dels teus. Sí que és cert que ara amb els missatges de veu que pots enviar pots sentir a l’altre, però hi ha molts cops que simplement llegim les paraules del nostre amic o amiga sense sentir el seu timbre o to de veu amb què pronunciaria aquella frase – cosa que pot dur a mals entesos en certs casos. A més, la riquesa comunicativa oral penso que és molt més alta donat que pots donar molt més matissos amb els sons i silencis. Només cal que observem la cara de dues persones que els ha fet gràcia una cosa quan estan en persona. Allò és riure de debò – i no quan veus gent escrivint “hahaha” a la pantalla amb una cara de campió mundial de pòquer.

També m’és molt més agradable sentir riure a l’altre en comptes de llegir “hahah”, “jajjaj” o “jajejijoju” acompanyat d’una icona groga sense nas.

En quart lloc, l’aixecar el cap més sovint. Hi ha cops que em paro davant d’un espectacle o d’un músic de carrer per gaudir uns minuts del seu talent;  però quan miro al meu voltant, veig tot de gent passant amb el cap baix mirant la pantalla que probablement estan tan absorts que no s’han adonat de l’artista que tenen a tocar. D’acord, potser és gent que no es pararia encara que no fes servir el mòbil en aquell moment, però qui sap.

Posem un altre exemple: quan veig gent que està amb el mòbil en el metro i no s’adona que hi ha gent gran de peu davant seu sense lloc per asseure’s. I en aquest cas no és gent que no cediria el seient igualment donat que quan s’adonen, ho fan. El problema és que hi ha cops que els hi han de demanar si es poden aixecar perquè sinó ni serien conscients del món fora de la seva pantalla. No sé si ha estat casualitat o no, però des d’aquest principi d’any m’ha donat la sensació que he cedit més seients que abans.

El gaudir de més moments de silenci i calma mental. Quan omplia cada forat que tenia sense fer res amb el mòbil, no deixava l’espai perquè el meu cap descomprimís. Ara hi ha cops que simplement no penso res i em concentro en respirar i relaxar els músculs que noto tensos. Els viatges en metro han estat un abans i un després.

En sisè lloc, el sentiment de llibertat. Abans de l’experiment veia que no volia utilitzar tant el Whatsapp i les xarxes socials però no veia la manera d’eliminar-les de la meva vida de forma tan radical. En part em sentia que depenia d’aquestes per comunicar-me amb la gent i compartir el meu dia a dia o les meves aficions. Em sentia atrapat.

Ara sento que estic per sobre d’això i que realment la situació no és tan difícil o horrorosa com el meu cap s’imaginava. Com tantes coses que, a la que les he provat, he vist que no n’hi havia per tant.

Finalment, també voldria destacar la millora de la meva postura corporal. Com molts de vosaltres també haureu pensat, estar moltes hores amb el cap baix i el coll doblat no ha de ser molt bo pel cos, especialment per la columna vertebral. Hi havia dies on a la nit em notava molèsties a la part posterior del coll. Ara s’han esfumat.

Unes últimes paraules

Reconec que no és el canvi més senzill que he aplicat a la meva vida. Abans de començar aquest experiment han passat setmanes, mesos. També crec que depenent de l’edat i el ritme de vida de cadascú, pot variar l’esforç i la força de voluntat que s’ha d’emprar per dur-lo a terme. En tot moment mentre escric aquest article penso que em llegirà gent de 40 ó 50 anys que diran: Tant d’experiment i tanta història i nosaltres hem viscut la major part de la nostra vida així, sense Whatsapps, xarxes socials ni smartphones. Cert. I potser a aquest segment us serà més fàcil aplicar aquest canvi. Però tot i així, penso que no és el mateix haver-ho viscut quan no existia tot això que ara prescindir d’aquests dispositius quan pràcticament tothom els té i els fa servir a diari. Digues a la gent de 70 anys que no faci servir microones com quan eren petits i a veure si volen renunciar a aquest avançament de la tecnologia.

Ja per acabar, vull afegir que aquest experiment es pot abordar de moltes altres formes que potser seran més senzilles d’aplicar per alguns de vosaltres; per exemple, no fer servir el mòbil durant un cap de setmana al mes, o no publicar res en el facebook durant un parell de setmanes. Per tant, si algú s’ha sentit motivat per fer alguna prova, és tan fàcil com marcar-se uns objectius a mida de cadascú.

Fins aquí la crònica del meu experiment. Que tingueu una feliç setmana.

 

Afectuosament,

Miquel

6 thoughts on “EXPERIMENTANT: Sense xarxes socials ni missatgeria instantània

  1. Responder
    miquel girones codina - 03/05/2016

    realment es un article molt detallat i aprofundit ja que el ventall de respostes i anàlisi de diferentes situacions que cadascú es pot sentir identificat és molt ampli.

    Després de llegir-lo tens la sensació virtual d’haver “viscut” l’experiment i al mateix temps d’haver interactuat amb el protagonista del experiment ja que aquest sistema de pregunta/resposta és molt pedagògic.

    Felicitats i que les “muses” et segueixin donant aquesta inspiració per escriure articles tan interessants

    1. Responder
      Miquel Gironès - 04/05/2016

      Moltes gràcies Pare. Anoto els comentaris del teu feedback per propers articles.

      Una abraçada!

  2. Responder
    Miquel Polinario - 25/09/2016

    Ostres Miquel, tan sols he llegit ds dels teus articles i ja començo a admirar-te!
    Bé, m’agradaria provar aquest experiment. De fet, no dubto que ho faci!
    M’has omplert de ganes i motivació 😀

    M’alegro molt d’haver coincidit aquell dia amb tu a l’autocar 🙂

    1. Responder
      Miquel Gironès - 25/09/2016

      Com són les coincidències, sí 😉 Espero que els futurs articles també et semblin igual d’útils i interessants. Comentaris com els teus mantenen els meus dits carregats d’energia per continuar escrivint. A veure si ens trobem algun altre dia, qui sap, en un autocar potser. Cuida’t Miquel

  3. Responder
    Edu BC - 24/10/2016

    Un experiment molt interessant i alhora valent en el món actual. Tinc la sensació que el teu experiment, en molts casos, referma la idea que les xarxes socials ens incomuniquen. La idea de tenir una comunicació immediata i des de casa, ens fa obviar o evitar la relació social. I ens fa recloure’ns a casa per mandra, o per manca de necessitat, de veure la resta de gent degut a que existeixen aquestes xarxes.

    1. Responder
      Miquel Gironès - 27/10/2016

      I el pitjor de tot és que, tot i existir aquestes xarxes socials que “ens posen en contacte amb els altres” i que “ens permeten estar més connectats que mai” amb el món, cada cop ens sentim més sols. Com m’han sentit dir més d’un cop els meus amics: Menys xarxes socials i més abraçades.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top