La Llei del 80/20

Tot va començar el dia que va caure a les meves mans un llibre que es diu La Semana Laboral de 4 horas, de Tim Ferriss (Ed. RBA). Això va marcar un abans i un després. Sabeu aquells llibres que quan acabes de llegir-los t’han fet canviar o plantejar de nou un bocinet de la teva vida? Aquest ho va aconseguir en mi. Si us interessa, i m’ho feu saber, m’extendré una mica més en un altre article parlant d’aquest llibre. Però ara mateix em vull centrar en una part d’aquest, concretament, quan parla de la Llei de Pareto o del 80/20.

Ah, sí, la Llei de Pareto! És clar, aquella que tothom coneix…

Jo em vaig quedar així el primer cop que ho vaig llegir. Llei de Pareto? Qui és aquest Pareto? Després de continuar llegint em vaig assabentar que era un economista italià del segle XIX que postulava el següent:

“El 80% dels diners que genera un negoci, ve d’un 20% dels clients.” I continuava amb quelcom semblant a: “I el 80% dels teus èxits, ve d’un 20% de les teves accions.” I seguidament explicava altres exemples on la regla del 80/20 també era aplicable. El 20% dels exàmens constituiran el 80% de la nota final; el 20% dels teus amics seran els que t’ajudaran en el 80% de les situacions complicades; el 20% de les pastilles que prens, et provocaran el 80% dels efectes secundaris que pateixes; el nen jugarà un 80% del temps amb el 20% dels juguets que té; etc.

Això a part de fer-me veure diferent com enfocava certs aspectes de la meva vida, em va dur a aplicar aquesta regla en el meu dia a dia – com ja sabeu, no m’agrada gens, gens experimentar.

Si us dic la veritat, el primer que vaig pensar – de la mateixa forma que potser haureu fet alguns de vosaltres- va ser: Això vol dir que si em quedo tot el dia sense moure un dit i de tant en quant faig alguna cosa productiva, m’arribaran tots els èxits de cop i els hauré d’acabar donant dia i hora per visitar-me? Uns segons després vaig baixar del núvol i vaig pensar més pragmàticament: Potser el que em vol dir això és que si en comptes de treballar a mig gas durant moltes hores concentro la feina en menys temps però amb més eficàcia i eficiència, aconseguiré, almenys, el 80% dels resultats que fent-ho de l’altra forma.

Em vaig asseure, vaig agafar paper i boli i vaig començar a dibuixar un mapa mental – forma més orgànica, segons el meu parè, de plasmar idees i fer un brainstorming més eficaç- sobre el paper. Hi vaig començar a anotar tot allò que se’m passava pel cap on podria aplicar-se la llei del 80/20.

El que em va sortir primer va ser l’entrenament físic. Jo vaig ésser durant una temporada un noi de gimnàs de 4-5 sessions la setmana. Cada sessió mínim 90 minuts. Moltes peses, molt de cardio, molts abdominals. En total, 90×5=450 minuts, és a dir, 7 hores i mitja per setmana.

Què vaig fer? Vaig decidir donar-li una oportunitat al HIIT (de l’anglès, High Intensity Interval Training, és a dir, Entrenament Intervàlic d’Alta Intensitat). 30 minuts per sessió, 3 dies a la setmana, és a dir, 90 minuts setmanals. Va sortir sol aquest número? No, 90 és el 20% de 450.

Resultat: Un cos en una forma física d’almenys el 80% de la d’abans – tot i que crec que gairebé eren iguals els resultats en els tests físics que vaig fer per comparar l’abans i el després- i 6 hores més de temps per fer el que vulgués.

Però hi ha alguns casos on no es pot aplicar?

També val a dir que de la mateixa manera que hi ha casos on sí que es pot aplicar, n’hi ha d’altres que no, per exemple la dieta. En cap moment se’m va ocórrer pensar que si menjava sa el 20% dels àpats, estaria saludable el 80% del temps. O dit al revés, si menjo sa el 80% dels àpats, només em sentiré amb energia el 20% del temps. Hi havia quelcom que no em quadrava.

Per això vaig donar-li un parell de voltes i vaig arribar a una forma d’aplicar la llei del 80/20 a la dieta. Ja ho havia llegit alguns cops, igual que haureu fet vosaltres – ni molt menys penso que estic descobrint quelcom que em farà guanyar un premi Nobel- que una proporció adequada a l’hora de triar què menjar és: Consumir aliments que saps que van bé pel teu cos un 80% de les vegades, i donar-se un caprici o ingerir quelcom que saps que no és tan beneficiós el 20% restant.

Per alguns de vosaltres pot semblar molt lògic, però per mi en aquell moment i per molta més altra gent que he sentit que es troba en el mateix problema, l’autoexigència i el sentiment de culpa/fracàs estaven allà cada cop que no menjava el que jo considerava que estava bé. Per tant, què vaig fer? Donar-li una oportunitat a això també.

Resultats: Gaudi dels petits capricis amb zero sentiment de no haver fet les coses bé. Dieta més variada, ganes de cuinar pastissos, dolços o plats més calòrics. Una mica més de greix corporal (Quan dic una mica, és una mica. No vol dir que m’engreixés 5 Kg. Vaig passar del 7% al 10% de greix corporal. Pels que no esteu acostumats amb aquests percentatges, perquè us feu una idea, amb un 15% els homes i un 25% les dones es comencen a veure els abdominals, per exemple).

Després d’haver fet la prova, no he tornat enrere. Per la situació actual en la que estic ara on no necessito estar com si fos un esportista d’elit, un 9% de greix corporal, energia, vitalitat, bona salut i bon humor són objectius que em valen molt més la pena que no pas un 7% de greix amb control estricte de la dieta, sentiment de culpa i alta autoexigència.

I tot això ho he aconseguit seguint el 80/20 – 80% del temps fent eleccions delicioses i saludables de menjar i un 20% reservat a dies d’excessos, restaurants, capricis, plats més calòrics, pastissos i altres postres més ensucrats, embotits i carns elaborades (com hamburgueses, botifarres… no confondre-les amb les carns processades com bacó, kebabs… aquestes les solc evitar gairebé sempre juntament amb la brioixeria, el menjar ràpid, el precuinat, etc.). De la mateixa forma faig amb el menjar ecològic. L’1 de gener del 2015 vaig començar la prova i ja no he tornat enrere tampoc. Al principi també era molt estricte, però a poc a poc he anat adoptant la política del 80/20 també. Un 80%, no del que compro sinó del que ingereixo, és ecològic i la resta no. Això ha estat un altre canvi que també m’ha ajudat molt a treure pressions.

No m’arrepenteixo gens d’haver tingut una etapa súper rígida i estricte, de fet considero que és necessari passar-la abans de després fer les coses més relaxadament, en cas que aquest sigui el nostre desig.

Com em sentireu dir i repetir mil, dos mil, tres mil cops, cada persona és un món i el que funcioni per mi no vol dir que ho hagi de fer per tothom. Simplement que si no ho proves no pots saber si et va bé o no en el teu cas particular.

Resum, si us plau

Si hagúes de resumir tot el procés que vaig seguir en cinc simples punts diria:

  1. Analitzar què em treu temps o què em genera pressió, estrés…

No puc començar a canviar res si no sé abans què és el que vull canviar. No cal asseure’s i pensar. De fet, això ens pot bloquejar en alguns moments. Molts cops em venen al cap aquestes coses mentre faig altres coses com cuinar, anar en metro, caminar pel carrer… El que sí que faig i em va molt bé és escriure-ho immediatament quan se m’acudeix per no oblidar-me més tard. Per això sempre porto un boli i algun tros de paper o llibreta a sobre – mai sé quan em vindran a visitar les bones idees, de fet, molts cops es presenten en els moments més inesperats.

  1. Veure si es pot aplicar la Llei de Pareto

Com hem vist, hi ha casos que sí, però altres com la dieta on li hem de donar un petit gir.

  1. Veure si és un bon moment per fer la prova

Sincerament, hi ha moments on certes activitats requereixen molt de temps per part meva. En aquestes situacions, l’únic que vull fer quan arribo a casa és prendre’m les coses amb calma, cuinar, menjar bé i dormir les meves 9 hores tranquil·lament. I no vull imaginar-me si a sobre tens una família i responsabilitats a la llar. L’últim que em posaria a fer són experiments i proves que he llegit en el blog d’un xalat.

Chill (relaxa’t, en anglès). Ja arribarà el moment. L’únic és que no hauríem de caure en l’altre extrem tampoc: la procrastinació – és a dir, posposar eternament el que volem fer.

Com deia Aristòtil, la virtud està en el punt mig. Res és bo en excés ja sigui per molt o per poc.

  1. Marcar-se una data d’inici i final

Una cosa que m’ha anat molt bé sempre que he decidit que vull fer quelcom és marcar-me una data, però no només d’inici sinó també de final – en cas que sigui quelcom que dura diversos dies. Per un costat, m’ajuda a fer el compromís més en ferm. Per altra banda, em treu la pressió de semblar que és quelcom que hauré de fer per sempre més. Quan vaig provar de menjar ecològic o vaig entrenar fent HIIT, va començar tot en un experiment de 21 dies – el temps mínim que considero que em permet veure si quelcom m’ha funcionat o semblat interessant o no. Després d’aquest període, sempre ets a temps de continuar uns dies més amb la prova.

  1. Començar

El pas clau i a vegades el que m’ha costat més fer. Un cop he començat i ja hi he estat pel mig, després m’és més fàcil continuar. Un exemple clar per mi són les dutxes d’aigua freda. Al principi estava més estona pensant si obrir l’aixeta o no mentre estava col·locat sota el la carxofa de dutxa que no pas el que durava després la dutxa en sí. El que m’he adonat amb això ha estat que molts cops la situació és molt pitjor en el nostre cap abans de començar que quan en realitat hi estem pel mig…

 

Afectuosament,

Miquel

1 thought on “La Llei del 80/20

  1. Responder
    daddy - 12/04/2016

    enhorabona Micky !! Molt bon article ja que et deixa el pòsit que quan l’acabes de llegir has aprés quelcom més i molt important et queden ganes de rellegir-lo (com el bon cafè que es saboreja fins la darrera gota) gràcies a la bona informació, les idees que transmet, facilitat de lectura i claretat dels exemples. Al mateix temps m’agraden molt els afegitons, per remarcar les idees principals, amb un toc d’humor intel·ligent (referència al Premi Nobel, blog d’un xalat, ha ha ha).
    En resum un molt bon article per gaudir llegint-lo i aprendre alhora.

    felicitats

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top