La Màgia De Les Cartes

Recordo amb molt de carinyo i molta claredat quan a l’escola amb 5 ó 6 anys ens van proposar de fer una carta i enviar-li al nostre company de taula per mitjà del correu postal malgrat li poguéssim donar en mà. No us podeu arribar a imaginar la il·lusió que em va fer rebre la carta d’en Dani Biadiu (una abraçada ben forta allà on siguis ja que fa molts anys que no et veig) al cap de dos o tres dies a la bústia de casa meva. Quins records…

I és que escriure una carta, tal i com explicava en l’article 5 coses que pots fer per guanyar a una carpa daurada, és una acció que comporta la dedicació total de temps i d’atenció a la persona a la que t’estàs dirigint. A més, trobo que encara ho fa més màgic el fet de ser una cosa tan poc freqüent avui en dia, en comparació amb abans de l’aparició dels mòbils i l’internet.

Escriure-la, per mi, no només significa això, sinó que posa a prova la teva Voluntat. Hi ha moments on pensem que tenim ganes de fer alguna cosa, però aquesta no acaba passant, es queda en un simple desig… Quants cops hem dit que quedaríem amb algú i passen dies, setmanes, mesos o fins i tot anys i encara no ens hem vist? Quants cops hem dit que començaríem un projecte o que lluitaríem per un objectiu, sobretot ara que comença l’any, i no acaba essent així? O fins i tot casos més senzills on diem que cuinarem un plat determinat a la nostra família o la nostra parella i les peres s’acaben fent malbé al fruiter amb el pastís sense estar fet. La voluntat la posem a prova en el dia a dia, però sobretot al sortir de la nostra Zona de Comfort – aquella que abarca la nostra rutina, les accions que acabem realitzant de forma automàtica i sense pensar donada l’alta freqüència amb les que les repetim.

Escriure una carta, a diferència d’un missatge instantani o un correu electrònic, és quelcom que no fem molt habitualment la qual cosa ens obliga a seguir una sèrie de passos poc comuns. Deixem els nostres temes personals de banda per una estona i el nostre cap comença a idear què plasmarem sobre el paper. Ens asseiem amb calma davant del full/postal/cartolina amb un bolígraf/llapis/retolador i deixem anar la tota la nostra creativitat sense limitar-nos només a rebre inputs de fora – com quan escoltem notícies, veiem vídeos… Aquí nosaltres som els que prenem totes i cadascuna de les decisions des del primer fins l’últim moment: paper blanc, de colors, cartolina, postal, bolígraf blau, negre, retolador, llapis, combinació de tots, orientació vertical, horitzonal, full en blanc, a ratlles, a quadres, escriuré, faré un dibuix… les combinacions són infinites! Aquí està la gràcia i la màgia que les fa ÚNIQUES. M’atrau molt el saber que no n’hi haurà mai dues d’iguals per molt que ho intentem – el traç de les línies que dibuixem, el nostre estat d’ànim i la intenció amb la que escrivim en cada moment, les paraules que utilitzem…

Un cop l’hem posat en el sobre, hem escrit la direcció revisant-la més d’un cop per assegurar-nos que arribarà al destí desitjat, hem posat el segell que prèviament hem hagut d’anar a comprar i l’hem tirat a la bústia; en aquest punt entrar en joc el següent factor: la Fe. Fem un acte de fe cega amb l’organització del servei de correus des de la recollida de les cartes fins a l’entrega passant per un transport curós entremig on s’assegurin que no perden cap document pel camí. Finalment, quan rebem contesta per algun mitjà de la correcta rebuda de la nostra creació, podem pensar, almenys a mi em passa, que sembla per art de màgia que tot hagi sortit bé. Em deixa fascinat. Només per aquest motiu, vull felicitar de tot cor a totes les persones de correus pel seu paper en fer realitat els desitjos de molta gent cada dia. Si sou familiars o coneixeu a algú que hi treballi, sentiu-vos lliures de compartir amb ells aquest article per tal que puguin sentir-se ben orgullosos de la tasca que duen a terme.

Després d’haver llegit fins aquí, si us donen ganes d’enviar una carta a algú no dubteu en fer-ho. En l’apartat Contacte trobareu un formulari per enviar-me una carta electrònica, si us ve de gust, i explicar-me si soleu enviar moltes cartes, si això us ha motivat a escriure’n una a algú especial, si us ha passat alguna situació increïble arran d’una carta… El què vulgueu! Sigueu creatius. I en el cas que estigueu tan contents com per enviar-me’n una a la meva bústia de casa meva, us puc dir que la il·lusió que em farà serà màxima. Sinó, també podeu compartir el que vulgueu amb tots els lectors en l’apartat de comentaris a sota. Estarem encantats de llegir les vostres experiències personals.

Escampem l’amor, escrivim cartes.

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba