L’aigua de mar, pels peixos

Fa temps que vaig sentir a parlar per primer cop d’aquesta moda de l’aigua de mar però no vaig pensar mai que s’extendria tant el seu consum; i el que em preocupa més, que el consumidor ho fa molts cops pels hipotètics beneficis per la seva salut!

Anem a veure de què estem parlant

Per tal de poder analitzar tots els punts clau del producte, he fotografiat un envàs real al qual el consumidor pot accedir a partir de 3 euros per envàs de 1.5-2L (l’he arribat a veure a 5€ en alguns llocs -per anar escalfant, comptem quants kilos de sal podríem comprar amb el preu d’un sol brick d’aquests…).

20161101_155459

Abans que res, felicitar als d’imatge ja que com a dissenyador amateur en el meu temps lliure haig de reconèixer que el package és molt bonic i atractiu. Bona feina!

A la cara frontal ja vaig quedar impressionat per aquests ni més ni menys que 78 minerals i oligoelements (!) Cristo bendito, això deu ser gairebé dopatge. I com no, a continuació el tan popular, esperat i desitjat per tots els consumidors conscienciats per la salut: el 100% natural. No hi podia faltar! Un dia d’aquests comercialitzaré Amanita phalloides remarcant ben gros 100% natural i encara em forraré.

20161101_155407

Y además, cocinando y preparando bebidas con Agua de Mar mineralizas de la forma más completa, natural y equilibrada. No tinc ni punyetera idea de què vol dir això però ho compraré ja que qui és que no desitja una mineralització completa, natural y equilibrada en el seu dia a dia? Imprudent de mi que em cuido tant i no havia pensat mai en com m’estic mineralitzant!

A més, està premiada no amb una sola estrella d’or sinó amb dues estrelles d’or! Ara entenc perquè les paelles em quedaven dolentes! No feia servir aigua de mar! Seriosament, per molt que li hagin otorgat aquest distintiu de qualitat serà impossible a l’hora de la veritat notar si una pasta ha estat bullida amb aigua i sal de taula o aquesta aigua de mar. No ens enganyem, no pretenem que cap comensal ens digui mentre li cauen les llàgrimes: Oh, felicitats, aquesta milionèsima part de gram de manganès i aquest toc de molibdè van de fàbula amb aquesta orada.

I aquí arriba el millor d’aquesta cara del brick. Atenció: <1mg/L de Bor. Ara sí que si encara no ho tenia clar, m’han acabat de convèncer. Seriosament, què nassos suposa aquesta xifra? Ni jo mateix, tot i estudiar un grau universitari en NHD, havia sentit mai res a tenir en compte pel que fa al bor en la nostra dieta. No surten ni les ingestes diàries recomanades d’aquest element en les taules de la FESNAD. De fet, he hagut de fer recerca i trobar articles científics com aquest titulat Nothing boring about boron (Res avorrit sobre el bor) per descobrir que en una dieta estàndard rica en vegetals consumim de 1.5-3mg de bor al dia i que certa toxicitat podria començar a aparèixer a partir de més de 10mg/dia segons l’OMS. És a dir, gràcies per indicar-nos que no ens morirem consumint aquesta aigua.

Continuant amb la recerca sí que he trobat un possible motiu pel qual hi ha aquest missatge a l’etiqueta: la legislació espanyola no permet un contingut superior a 1mg/L de bor en aigües potables de l’Estat espanyol segons el BOE 2003. Ara bé, això és purament un requisit legislatiu per l’empresa per comercialitzar el producte, no té cap sentit que figuri en l’envàs. És com si en un pot de llenties t’indiquessin que hi ha un nombre menor de patògens que el que estableix la llei i que per tant és legal la comercialització del seu producte. Vaja, que posen una dada totalment irrellevant pel consumidor (i fins i tot pel dietista des del punt de vista nutricional) només per fer creure, dedueixo, que el seu producte és especial.

20161101_155420

A continuació detallen els possibles usos del seu producte fent menció, entre d’altres, que els pans quedaran esponjosos utilitzant aquesta aigua salada. Des d’un punt de vista químic, la insignificant quantitat de minerals que conté (estem parlant de mil·lèsimes i milionèsimes parts d’un gram!) no contribuiran a que el pa quedi més esponjós -això dependrà un 99% exclusivament de la farina i el llevat utilitzat. Us imagineu que vengués carinyo i amor envasat i que digués que així els pans i pastissos quedaran millor? M’he sentit així d’enganyat al llegir-ho.

Per begudes. Mare de Déu… L’aigua dolça ja ha passat de moda i ara cal fer servir aigua de mar? La propera serà fer servir aigua del vàter filtrada perquè té tots els minerals procedents del nostre cos? Para una mejor recuperación después del ejercicio físico. Beu un got d’aigua normal (que trist que hagi de posar el cognom de normal a una cosa tan bàsica com l’aigua per culpa del negoci que es fa a costa d’aquesta…) i menja un plàtan en acabar de fer exercici i li faràs un favor més gran al cos. Només en cas que fóssim un atleta d’elit o que estiguéssim realitzant un exercici molt intens on suéssim molt, hauríem de plantejar-nos la possibilitat de consumir begudes isotòniques -que per cert, ens podem fer a casa per molt menys del preu d’una comercial.

20161101_155433

I el colmo dels colmos ja arriba quan et venen que té tots els minerals i oligoelements imprescindibles per la vida… I de forma natural (per si no havia quedat clar). I encara tenen el detall de concretar-nos les quantitats d’aquests compostos. Què pretenen, que això ens ajudi a cobrir les necessitats diàries de nutrients o quelcom semblant? A més, indiquen uns valors que una persona de carrer no pot contrastar de cap forma i que pot induir a error creient que és una bona font de molts minerals (per exemple, indica que conté 3.4 mcg de ferro, quan n’hauríem de consumir 18mg al dia, és a dir, 6000 vegades més -perquè quedi clara la insignificància d’algun dels valors…).

Fent-ho extensible a totes les marques d’aigües de mar

En aquest article ens hem posat les botes en aquesta marca en concret, però voldria que quedés clar que això és extensible a totes les altres que pugui haver al mercat. A Espanya actualment estem doblant el consum de sal recomanat (9.6g -al 2014- en front dels 5g recomanats) per persona i dia; només ens faltava ja que ens la colessin per una altra via. A més aquesta crea més desorientació ja que no tenim consciència de la quantitat que ens n’estem posant. M’explico. Si començo a posar dos, tres, quatre, cinc grapats de sal en una aigua de cocció, probablement algú que em veiés m’aturaria en algun moment exclamant que n’estic posant massa. Per què? Perquè tenim referències de quanta sal és molta o poca per una preparació quan aquesta la podem tocar amb els dits. Ara bé, si aquesta ja ve dissolta perdem aquesta noció i podem excedir-nos molt més fàcilment. Per rematar-ho, en l’envàs no indica quant de sodi duu -per si no anàvem prou desorientats…

Aprofitant l’avinentesa

Ja que parlem de sal, aprofito per colar el missatge de nutrició. Per tal de mantenir uns nivells de iode adequats, és important que quan comprem sal aquesta sigui iodada -tal i com explica detalladament en Julio Basulto en aquest article. En la nostra dieta el iode és un nutrient escàs i 2g de sal iodada ens aporten el iode necessari per cobrir les necessitats d’un adult. Amb petits detallets així de simples (com comprar una en comptes de l’altra) és on podem marcar la diferència.

Missatge final

Llegim en fonts fiables, siguem crítics i que no ens la colin. Com més bé ens parlin d’un producte comercial -sobretot si qui ens en parla meravelles és la mateixa marca o alguna publicació subvencionada per aquesta- estiguem alerta.

Senyores, senyors, evitem que ens enganyin.

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba