L’art de procrastinar

Procrastinar: La meravellosa capacitat que molts de nosaltres tenim per deixar-ho tot per l’últim moment – en cas que hi hagi una data límit- o de posposar-ho indefinidament en cas que aquesta no existeixi.

Ho confesso. A part d’escriptor, sóc procrastinador. Però no un amateur d’aquells que diu que ho és però que comença la feina que li han encomanat una setmana abans. No, no; no us enganyeu. Sóc un procrastinador pro-fes-sio-nal. Aquell que ho deixa tot no només per l’últim dia sinó que a minuts d’haver de lliurar quelcom encara està fent els últims retocs.

Poca feina que hi ha, i jo aquí fent currículum… Una abraçada si hi ha algun cap que m’està llegint!

Algunes dades i curiositats

Vaig quedar sorprès amb un experiment que vaig llegir. Deia el següent:

Es va proposar als participants que generessin noves idees de negoci les quals posteriorment van ser llegides i analitzades per determinar quines havien estat més creatives i útils. Es va assignar als subjectes en tres grups aleatòriament. Al primer, se’ls va demanar que comencessin immediatament a generar idees. I al segon i al tercer, se’ls va demanar que procrastinessin jugant al Pescamines (Buscaminas en espanyol) durant 5 i 10 minuts, respectivament.

Resultats: Els procrastinadors moderats (grup 2) van obtenir una puntuació un 16% més alta que els altres dos grups.

Conclusions: Em vaig a descarregar el Pescamines ara mateix.

Bon intent. Em sap greu desil·lusionar als que havien pensat això ja que al repetir l’experiment demanant-los que juguessin abans de saber el que havien de fer, no es va percebre el plus de creativitat. Quan ens plantegen un problema i procrastinem, la tasca continua essent analitzada en segon pla pel nostre cervell en un ambient relaxat de joc o lleure que permet que siguem més creatius. En aquesta estona de tranquil·la procrastinació, el nostre cap pot considerar idees divergents, pensar de forma no lineal i fer associacions inesperades.

Casos reals de procrastinació

Primer exemple: Jo amb aquest article. Si us sóc sincer, no acostumo a deixar articles a mitges si puc, ja que em dóna la sensació que quan torno he perdut el fil o la intenció que li volia donar. Però, casualment, aquest el vaig escriure dels primers i el vaig deixar gairebé acabat. Ara fent revisió dels meus documents, l’he vist i l’he volgut reemprendre. M’he posat molt content ja que si l’hagués publicat fa uns mesos, no l’hauria pogut enriquir amb l’experiment aquest o altres detalls que he afegit els quals he descobert amb lectures recents. Per tant, gràcies a la procrastinació he pogut millorar aquest post.

Un altre clar exemple és Leonardo da Vinci amb la Mona Lisa. 16 anys van ser els que van passar des que va començar l’obra fins que la va acabar. Entremig, va fer proves i més proves en els seus quaderns d’esbossos. I gràcies a aquest temps, va poder donar nous retocs i  enfocs de llum que va anar aprenent gràcies a l’ experiència que va adquirir en altres quadres que va pintar.

Un tercer exemple seria Martin Luther King. A les tres de la matinada del dia abans del seu gran discurs, estava despert acabant d’escriure el que diria. Assegut entre el públic esperant que li cedissin el torn per pujar a l’escenari, ratllava línies i afegia notes en els seus fulls. Això sí que és ser un master procrastinador, quin home en Martin… I sabeu el millor de tot? 11 minuts després d’haver començat, arracona les seves notes i proclama les quatre paraules que canvien el curs de la història: I have a dream. No estava preparat.

Al posposar la redacció fins l’últim moment, va permetre que en el seu cap afluissin el màxim nombre d’idees possibles. L’impacte de les seves paraules no hagués estat el mateix, potser, si les hagués tingut enllestides un mes abans, gravades amb foc i sense possibilitat de canvi.

 

També voldria parlar de la procrastinació quan no hi ha una data límit d’entrega, la que ens manté posposant quelcom que volem fer indefinidament. Però ara que ho penso millor, em sembla que l’escriuré més endavant en un altre article. Ara aniré una estona a veure vídeos de gatets ronronejant i després a regar els meus cactus.

 

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top