Lliure d’oli de palma (i un xurro!)

Tal i com vam veure amb el sucre, l’oli de palma també és un ingredient que consumim principalment a través dels aliments processats. De fet, aquí a Catalunya-Espanya-Europa podem dir que pràcticament el 100% d’aquest greix el trobem incorporat a la composició dels productes alimentaris ja que no se sol vendre en ampolles per us domèstic. Amb aquest comentari vull remarcar com d’hipòcrita i fal·laç és defensar, en el nostre continent, com de saludable és l’oli de palma verge extra  -quan pràcticament ningú ha vist mai en la seva vida un recipient d’aquest producte sense refinar i extret en fred. Deixem ben clar des del principi que gairebé tot l’oli de palma que ens arriba a les nostres estanteries ha patit canvis i transformacions i que forma part d’aliments (o productes digeribles) ultraprocessats.

Fa anys que està entre nosaltres

D’un temps ençà la Unió Europea obliga als fabricants a detallar la procedència dels olis que fan servir. Ara podem llegir clarament oli de palma a les etiquetes, però fins no fa tant tots els olis de mala qualitat quedaven amagats darrere el nom d’olis vegetals. Aquí s’hi ocultava l’oli de cotó, de palma, de gira-sol, de colza… ja que, orgullosament, les empreses que utilitzen oli d’oliva verge extra en els seus productes ho posen ben gran a la part frontal de l’envàs com a reclam i distintiu de qualitat. Per tant, quan no es detalli específicament que es tracta d’un oli de gamma superior, podem concloure amb poques opcions a equivocar-nos que es tracta d’un greix refinat, hidrogenat… en definitiva, de mala qualitat (dins del grup que es troba l’oli de palma del mercat espanyol).

Jo no en consumeixo d’oli de palma

No caiguem en el parany de pensar que al no posar-nos-el a les amanides o als pastissos fets a casa, no en consumim gaire… L’èxit de l’oli de palma és internacional. La Unió Europea és la que lidera el consum per capita (sense accent en català) amb una mitjana de 60 Kg per habitant i any -per davant d’Estats Units i els països asiàtics. A tall de comparació, Indonèsia -un dels principals productors a nivell mundial- només consumeix 33 Kg d’oli de palma per habitant i any.

Caram! I on està camuflat?

L’oli de palma és tan versàtil que forma part de la composició de des de cremes d’untar (Nocilla, Nutella i companyia), salses, pastissos, brioixeria, galetes, precuinats, aperitius… fins a productes cosmètics, sabons, productes de neteja i espelmes.

Tots aquests productes en contenen. Segur que no consumim mai oli de palma?. Font: greenglobaltravel.com | Fes clic aquí per veure la imatge ampliada: https://greenglobaltravel.com/wp-content/uploads/PalmOilKillers.jpg

No caiguem en la trampa

Aprofitant aquest rebuig cap a l’oli de palma, hi ha marques que estan promocionant els seus productes com a lliures d’oli de palma! No siguem ingenus pensant que això els converteix automàticament en saludables. Una galeta feta amb farines refinades, sucres, greix hidrogenat i, novetat, “sense oli de palma!” segueix essent una elecció poc saludable. Encara que ens posin la foto d’un orangutan bufó a l’etiqueta… Una poma, una amanida, unes llenties, un arròs integral o unes nous tampoc tenen oli de palma, també contribueixen a salvar aquest mico bonic i són més sostenibles i saludables que la crema de cacau farcida de sucre o la galeteta Palm Oil Free.

Risultati immagini per palm oil free
Qui no vol el millor per aquest orangutan que surt del jacuzzi amb la tovallola?

Per què es fa servir tant?

És tan utilitzat per les seves característiques fisicoquímiques -molt interessant per la indústria alimentària- que confereixen propietats als aliments tals com textura agradable, millor palatabilitat, major facilitat a l’untar, major temperatura de fritura, menor enranciment, millor estabilitat a temperatura ambient…

Si a això li sumem que és molt barat d’obtenir -més que altres lípids de propietats similars com la mantega de cacau o els greixos hidrogenats- ja tenim la resposta a la pregunta.

Com és que és tan econòmica la seva adquisició?

Per resoldre aquesta qüestió hem de viatjar fins a les zones on es concentra la producció d’aquest oli. Brasil, Camerun, Indonèsia, Tailàndia i Malàisia dominen gairebé el 100% de la producció mundial d’aquest ingredient. Allà les condicions de treball són molts cops pèssimes i els salaris són irrisoris -inclús inexistents en casos severs d’explotació.

Indonèsia i Malàisia concentren el 85% de la producció mundial. Font: www.ocu.org

Puc adquirir oli de palma socialment i mediambientalment sostenible en algun lloc?

Camió transportant oli de palma. Font: www.ocu.org

La resposta és que és molt difícil ja de per sí i més encara si vivim a Europa.

L’oli de palma és un monocultiu típic de zones tropicals i sol estar associat amb la pèrdua de biodiversitat, desforestació i contaminació. Els grans perjudicats són les comunitats autòctones que solen veure desaparèixer el seu mode de vida tradicional a canvi d’un lloc de treball en una gran plantació.

La desforestació de Borneo (UNEP/GRID-Arendal Maps and Graphics Library). Font: www.ocu.org

Cert és que s’ha creat una iniciativa internacional voluntària que té com a finalitat certificar i distingir de la resta l’oli de palma que provingui de cultius més sostenibles i amb millors condicions laborals. Tot i així: 1) anomenar “sostenible” a una pràctica que contamina, extingeix espècies animals i desforesta no sé fins a quin punt és coherent; i 2) el transport d’oli de palma des d’aquests països a Espanya ja es carrega tota la sostenibilitat que pugui haver en el procés -d’aquí el comentari inicial de la dificultat de consumir l’oli de forma sostenible si vivim a l’UE.

Segell de Certificació Sostenible de l’Oli de Palma

Realment ens importa molt la sostenibilitat en aquest tema? El millor que podem fer és eliminar els productes que continguin oli de palma del dia a dia. Ni certificats ni històries.

Efectes sobre la salut

Després d’haver superat l’època on tots els greixos eren considerats nocius, els científics es van adonar que alguns ho eren més que d’altres -inclús alguns podien ser beneficiosos (com els monoinsaturats que trobem a l’oli d’oliva verge extra o els poliinsaturats dels fruits secs). El següent pas va ser descobrir que era massa simplista dir saturats caca, insaturats bingo! De fet, no es té clar que reduir els greixos saturats saludables comporti millores per la salut -com també podem llegir en aquest i aquest article publicats a la prestigiosa revista científica The Lancet. Ara bé, el greix de palma conté principalment àcids grassos saturats dels considerats dolents -sobretot el que ens arriba aquí a Espanyaja ja que al 99% se li ha de sumar que ha patit transformacions.

Però no marxeu que n’hi ha més; la cirereta del pastís (espero que sense oli de palma) ens arriba de la mà de l’EFSA. Quan els olis vegetals -en general- es processen, es refinen i/o s’escalfen (especialment per sobre dels 200ºC) es formen unes substàncies de noms impronunciables les sigles de les quals són MCPD. L’EFSA (la màxima autoritat en Seguretat Alimentària Europea) ha catalogat com a genotòxiques i cancerígenes amb prou evidència aquestes substàncies. Per tant, l’Agència no estableix cap límit segur de consum d’aquests compostos, el que es tradueix com, evitar-ne tot el que es pugui el seu consum. I quin creieu que és el greix que forma més MCPD durant el processat? Bingo! L‘oli de palma. La margarina, la brioixeria i els pastissos són les fonts principals d’exposició a aquestes substàncies -afegeix el document de l’EFSA. A més, posa èmfasi sobre com de perillós és per la salut dels més joves un consum encara que sigui moderat.

En conclusió

  • Oli o greix de palma i salut no són sinònims. I menys si som residents europeus.
  • No hi ha un límit segur de consum d’oli de palma -com menys, millor.
  • Encara que no amanim les verdures amb oli de palma, el podem estar ingerint camuflat (més ben dit, l’estem ingerint camuflat) per moltes altres vies. Margarines, galetes, cremes, salses, pastissos, brioixeria… vaja, aliments ultraprocessats.
  • Si ens preocupa el medi ambient, en comptes de buscar certificats de producció sostenible d’oli de palma (els quals no es troben encara entre els mercats espanyols a data d’avui), el més sostenible que podem fer és no comprar productes que en continguin.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba