Microbiota i els nostres amics els bacteris

La microbiota colònica (també anomenada flora intestinal o microbiota intestinal) ha adquirit una gran rellevància en els últims anys, fins a tal punt que ha fet que el colon sigui considerat l’òrgan metabòlicament més actiu del cos humà.

Aquests bacteris de l’aparell digestiu estan confinats principalment en el colon (intestí gros); a l’estómac i a l’intestí prim el nombre de microorganismes és molt menor.

Abans de continuar, vull desmentir un mite que s’ha escampat a causa d’un error de càlcul no revisat del 1972. No tenim 10 vegades més bacteris formant la microbiota que cèl·lules pròpies. Aquí podeu llegir l’article de la revista Nature – del 8 de gener del 2016- on es desmenteix.

Ara bé, tot i no ser una relació tan agosarada no és gens menyspreable saber que tenim aproximadament 39 bilions (!) de bacteris en el nostre colon. Sí, sí, un 39 amb 12 zeros a darrere – segons l’estimació de Ron Milo i Ron Sender del Weizmann Institute of Science de Rehovot, Israel, i Shai Fuchs de l’Hospital de Nens Malalts de Toronto, Canadà.

I més, sabent que el nostre cos està format per 30 bilions de cèl·lules… Això, encara que sobti d’entrada, ha dut a alguns filòsofs i científics a plantejar-se el dubte de: Som un cos que alberga bacteris o uns bacteris que permeten que un grup de cèl·lules humanes visqui al seu voltant?

El moment de la colonització

Estem tan tranquils a la panxa de la mare amb l’estufa posada a 37 graus, menjar de sobres, una mica apretadets – això sí- i de sobte, sortim a l’exterior i milions de bacteris del tracte vaginal ens comencen a colonitzar el nostre interior. I després dels primers 7 dies d’alletament, ja hem arribat al bilió.

Quants dies de vida li queden després d’aquesta colonització, doctor?

Tot al contrari! El part natural – per canal vaginal- i l’alletament amb llet materna són els millors sistemes per protegir al nounat de moltes malalties infeccioses i al·lèrgies; i això és a causa, en gran part, de la composició de la microbiota intestinal que adquireix el nadó als primers dies de néixer.

En cas d’haver nascut prematur o per cesària, la colonització es realitza per mitjà de la microbiota ambiental hospitalària. Aquests nounats es caracteritzen per un retràs en la implantació de la microbiota colònica i la proporció dels diferents bacteris es veu modificada respecte els nadons de part natural.

Nota per aprofundir: I si a més la llet és artificial, dominen els bacteris del grup dels Bacteroidets en comptes dels Bifidobacteris associats a la llet materna. Això suposa algun problema? No, simplement que el vostre fill o filla serà escriptor/a de blogs i estudiarà Nutrició i Dietètica si li predominen els Bacteroidets.

Finalment, als dos anys, el nen/a té una composició en la microbiota molt semblant a l’adult tant quantitativament com qualitativament.

Desenvolupament de la microbiota colònica

La microbiota prolifera gràcies al material nutritiu que representen les cèl·lules de descamació intestinal, però sobretot per la fibra alimentària de la nostra dieta la qual no és digerida a nivell d’intestí prim i que és aprofitada pels bacteris en l’intestí gros. Amb aquest menjar que els hi arriba produeixen diferents substàncies, però ens interessa destacar els àcids grassos de cadena curta com són l’acetat, el propionat i el butirat.

Ah, molt bé, i què en fem d’aquests àcids grassos nosaltres?

El butirat, se’l queden ells com a font d’energia. La resta, els absorbim, els duem al fetge i n’obtenim energia pel nostre consum. Però, a més, s’està postulant la possibilitat que aquests àcids grassos de cadena curta puguin afectar altres òrgans del cos i repercutir en sistemes com l’immunològic o el nerviós central (és a dir, el cervell, entre d’altres).

S’han fet estudis on gent que patia ansietat se’ls va fer un transplantament de microbiota d’una persona sana i es van curar en poc temps.

Llavors, una tanda d’antibiòtics i fàrmacs és la millor solució per gent malalta d’estrès, ansietat o depressió sabent que afecta a la microbiota creant desordres a tots nivells, inclòs el mental? Científics s’han fet aquesta pregunta i comencen a plantejar els probiòtics com a tractament únic o complementari amb els medicaments per tal de millorar la salut mental dels pacients.

Altres funcions

Em fascina el munt de detalls que venen regulats per aquests petits organismes.

  • Síntesi de vitamines. Sintetitzen en el còlon vitamina K (concretament la K2), vitamina B2 (riboflavina), vitamina B9 (folats) i sembla ser que també vitamina B12. Aquesta última només es troba en productes d’origen animal (pel que se sap a hores d’ara), per tant, si es confirmés que pot ser sintetitzada per la nostra microbiota en quantitats suficients deixaria de ser un factor que preocupés als vegans.
  • Regulació del sistema immunitari (SI) intestinal. Influeix en el desenvolupament i maduració del SI afavorint la producció d’anticossos quan hi ha una entrada de patògens en el nostre cos.
  • Control del pes. S’han fet experiments amb ratolins als quals se’ls ha donat dosis d’antibiòtics. Després d’observar-los i estudiar la seva microbiota, s’ha vist que aquests fàrmacs modifiquen la proporció de grups de bacteris de la seva microbiota i es converteixen en obesos. Podria ser que l’ús tan extès i generalitzat dels antibiòtics en les societats modernes fos un dels factors que influeix en aquesta pandèmia d’obesitat que estem patint?

És un tema tan apassionant i que engloba tantes altres qüestions que m’he hagut de contenir i fer un resum per aquest article, però si us interessa i en voleu saber més o teniu alguna pregunta, no dubteu en deixar un comentari a sota o a enviar-me un missatge privat. Estaré encantat de llegir-vos i poder parlar del tema que més us interessi sobre la microbiota colònica.

Afectuosament,

Miquel

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top