Mite alimentari 1: Enciams i retenció de líquids

Pregunta: És veritat que menjar enciam i/o amanides contribueix a la retenció de líquids, especialment a la nit?

Primer de tot, parlem de la retenció de líquids per tal de comprendre una mica més perquè aquest mite no té cap mena de fonament científic.

La retenció de líquids és una acumulació anormal de líquids en certs teixits o certes parts del cos. Pot tenir múltiples focus d’origen: per estar llargues estones asseguts o drets, per un excés de sal a la dieta, per malfuncionament del cor o els ronyons, per excés de permeabilitat dels capil·lars (vasos sanguinis), per efectes secundaris d’alguns medicaments…

Com podem veure, no és tan senzill com dir A causa B. Per aquest mateix motiu, és poc fiable i arriscat afirmar que totes les retencions es poden solucionar prenent diürètics -com solen prescriure de bones a primeres molts “especialistes”, blogs d’internet o revistes del cor en la secció Salud y bienestar. El més assenyat és fer la consulta al metge, nutricionista o professional sanitari que disposi del nostre historial clínic per tal que ens pugui oferir una resposta individualitzada sabent què mengem, quins medicaments prenem o quin estil de vida duem. Comento això ja que en casos puntuals, com quan hi ha un excés de permeabilitat capil·lar, l’ús de diürètics no només no és beneficiós sinó que pot accelerar un procés de deshidratació corporal.

Ara bé, fet el parèntesi, anem a analitzar el mite.

Sal i aigua

Com hem apuntat, una de les causes més freqüents de la retenció de líquids és un excés de sal a la dieta. La sal conté sodi, un mineral imprescindible pel bon funcionament de l’organisme però, com tot, en la seva justa mesura. El cos té sistemes de regulació que s’asseguren de mantenir un equilibri, el que tècnicament anomenem homeòstasi (del grec homos ‘similar’, i stásis ‘estat, estabilitat’). Un equilibri de temperatura corporal, un equilibri de pressió arterial, un equilibri de calci en sang… i també, un equilibri de concentració de sodi.

Imaginem un cas, amb números i proporcions inventades, on tenim una màquina que simula un cos humà. En aquesta màquina hi posem 100g de sal i 1L d’aigua i li demanem que mantingui l’equilibri, és a dir, la proporció de 1:10. Posem 10g de sal i 500mL d’aigua a la màquina. Ràpidament, el que farà serà excretar 400mL d’aigua per tal de tenir un balanç de 110g de sal i 1100mL d’aigua, és a dir, mantenir la proporció de 1:10. La màquina funciona perfectament. Tornem a posar la màquina a zero, és a dir, a l’estat inicial. Ara afegim 100g de sal i 500mL d’aigua. Observem que la màquina no excreta aigua. Seguim afegint aigua i segueix retenint-la tota. Quan repetim l’operació i veiem que n’excreta i s’estabilitza, analitzem l’aigua i observem que hi ha 200g de sal i 2L d’aigua. La proporció és l’adequada, però si la màquina tingués turmells i genolls probablement els tindria inflats perquè està emmagatzemant el doble d’aigua que a l’inici!

El nostre cos funciona igual, per diluir l’excés de concentració de sal reté aigua fins que, si el problema s’agreuja, s’arriben a fer visibles les conseqüències (quan notem que se’ns boteixen certes parts del cos).

Enciams innocents

Si mirem la composició d’un enciam, veurem que és més d’un 90% aigua i que de sodi en té… traces! I qui diu enciam, diu qualsevol fruita o verdura. Llavors, com pot un aliment que és gairebé tot aigua retenir aigua? Seria com dir que beure aigua afavoreix la retenció de líquids. Com podem deduir, no té cap sentit.

Ara, el que que contribuirà a la retenció de líquids és la sal que afegim a l’amanida, la sal de l’hamburguesa a la qual acompanya l’amanida o la sal de l’entrepà on hi han caigut quatre fulles d’enciam. Llavors, controlem l’ús que fem del saler, però, si us plau, no culpem al pobre enciam, a l’aquós cogombre o a l’innocent tomàquet… No fem pagar a justs per pecadors.

Amanida de dia, amanida de nit

La segona part del mite és si més no, graciosa. Dir que l’amanida al migdia no reté tants líquids com a la nit espero que us faci sospitar a la majoria. No m’allargaré massa. El cos no té un rellotge metabòlic que diu: fins a les 19:59h prometo que no retindré líquids, però fes la primera mossegada a l’amanida a les 20.00h i faré que semblis un peix globus.

Per tots els escèptics i escèptiques que no creieu el que heu llegit, l’únic que us puc dir és que quan canvieu l’hora l’últim cap de setmana de març, no us oblideu de canviar també l’hora del vostre aparell digestiu. No fos cas passés algun imprevist.

Pensava que canviaven l’hora la setmana que ve i he menjat amanida a la nit… amb molt d’enciam.

Seriosament parlant

El millor que podem fer per prevenir la retenció de líquids és:

1. Hidratar-nos correctament. La millor forma de saber que estem ben hidratats és observant el color de la nostra orina. Hauria de ser entre transparent i groc suau.

2. No excedir-nos en el consum de sal. Com vam comentar en articles anteriors, la població espanyola dobla el consum recomanat de sal (9.8g en front els 5g de sal al dia recomanats per l’OMS). Si no volem estar bevent 5 litres d’aigua al dia per compensar l’excés de sal en el cos -cosa que no seria beneficiós pels ronyons tampoc- el millor que podem fer és reduir el consum d’aliments salats. Notis que el primer consell no és limitar la sal que posem als aliments, sinó reduir la ingesta de productes que duen sal. Segons les estadístiques, un 75% de la sal que ingerim prové dels aliments manufacturats i el 25% restant de la que afegim nosaltres manualment als aliments quan cuinem. Tota mesura que puguem prendre ajudarà, però escollir què comprem segurament serà el que tindrà el major impacte.

3. Fer exercici. Com tots sabem, fer exercici ens aporta múltiples beneficis. Un d’ells és ajudar-nos a regular l’equilibri aigua-sodi en el cos -quan suem excretem aigua i minerals (entre ells el sodi). Quan duem una vida físicament activa, també contribuïm al bon funcionament d’altres mecanismes de regulació.

4. Fer pauses. Si duem molta estona asseguts, ens anirà bé moure les cames i posar-nos de peu uns minuts cada hora. Si duem moltes hores de peu, procurem asseure’ns un momentet de tant en tant.

Això són recomanacions generals i cal recordar que mai substituiran al consell personalitzat d’un professional, però poden servir com a bon punt de partida cap a un millor estat de salut.

2 comentarios sobre “Mite alimentari 1: Enciams i retenció de líquids

  1. Responder
    Núria Piñol i Borràs - 13/02/2017

    Molt bon article.
    M has aclarit moltes ductes
    Gràcies Miquel

    1. Responder
      Miquel Gironès - 13/02/2017

      Me n’alegro Núria.
      Una abraçada,
      Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba