Mite alimentari 4: Soja, la bomba estrogènica

Mite: No prenc soja perquè porta molts estrògens i això pot actuar com a disruptor endocrí en el meu cos, causant-me irregularitats hormonals.

Amb la globalització alimentària que impera des de ja fa anys al món, ara podem consumir productes a les nostres llars que els nostres avis ni n’havien sentit a parlar. Amb vaixells, avions o fins i tot a través d’empreses que ja confeccionen els productes en el propi país, podem degustar sabors originaris de gairebé qualsevol racó del planeta.

Un dels aliments que sembla que ha arrelat molt bé en les nostres terres ha estat la soja i els seus derivats. Tofu de mil textures i sabors, tempeh, brots de soja, batuts de soja, iogurts de soja… inclús tenim productes que ni els japonesos deuen consumir tan assíduament com nosaltres com les salsitxes, les hamburgueses o els gelats de soja… A hores d’ara, pràcticament tot el que ens puguem imaginar ja deu estar comercialitzat com a derivat d’aquest llegum.

Amb aquest boom, fins i tot és normal que sorgeixin alguns dubtes al voltant del consum d’aquest producte vegetal i els seus derivats. Així doncs, anem al gra.

Soja, encantada de conèixer-te

Grans de soja. Font: www.thebreastcaresite.com

Primer de tot: què és la soja? Doncs és un llegum. I com ja vam veure en profunditat en articles passats, el consum de llegums té beneficis i de contraindicacions cap ni una -almenys a data d’avui no disposem de cap estudi científic rigorós que així ho demostri. Per tant, a primer cop d’ull podem estar ben tranquils del consum soja, sobretot si és en forma de gra ja que ens aportarà tots els beneficis de la fibra.

Valor nutricional soja. Font: midietacojea.com

A més, nutricionalment parlant, la soja és molt interessant pel seu alt contingut en calci i proteïnes (concentracions comparables amb molt pocs altres productes vegetals. A més, la proteïna és d’alt valor biològic, probablement de les més altes del regne vegetal). En la seva composició predominen els àcids grassos mono i poliinsaturats (coneguts com a “greixos saludables”) i al ser una planta està lliure de colesterol.

Per tots aquests motius, és un aliment molt interessant per tota la població i en especial per aquells que segueixen alimentacions vegetarianes/veganes o dietes de protecció cardiovascular.

El que també caracteritza a la soja és el seu alt contingut en isoflavones -n’és la principal font. Les isoflavones són uns compostos antioxidants sintetitzats per les plantes, d’aquí l’interès que ha despertat aquest aliment en el món científic des de fa dècades. Aquestes molècules s’assemblen molt, estructuralment, als estrògens (hormones que sintetitzem en el nostre cos). Per aquest motiu, s’ha generat debat al voltant de la seguretat del consum de soja.

Disruptor endocrí i altres paraulotes

Probablement la majoria dels que estigueu llegint aquest article, abans us haureu topat amb algun text on hi figurava la paraula soja seguida de disruptor endocrí, interferent endocrí, hormones o estrògens. Abans de continuar, anem a veure millor què és un disruptor endocrí.

Segons la definició del National Institutes of Health (NIH) un disruptor endocrí és tota aquella substància -d’origen sintètic o natural- que pot interferir amb el sistema endocrí [hormonal] del cos i produir efectes adversos a nivell immunitari, neurològic, reproductiu i de desenvolupament tant en humans com en fauna.

Cert és que la soja actua com a disruptor endocrí dèbil per la seva similitud amb els estrògens -tal i com podem llegir en aquest article publicat a la revista Journal of Pediatric Endocrinology and Metabolism. Ara bé, aquest efecte d’interferència sembla ser que té efectes positius en el nostre organisme -a diferència d’altres disruptors com el bisfenol A (BPA) del qual hi ha prou evidència científica per afirmar que causa danys en la salut humana. Però, l’abstracte continua remarcant que l’evidència actual sobre aquests possibles beneficis és indirecta i inconsistent. 

Per reafirmar aquesta insuficient evidència científica dels beneficis de les isoflavones tenim un parell més de proves:

Una meta-anàlisi que després de revisar extensivament els efectes del consum de soja i derivats sobre el càncer de pròstata va determinar que cap producte, excepte el tofu, tenia un efecte protector. Però seguidament afegeixen els autors que els resultats no són concloents ja que poden haver biaixos en els resultats obtinguts. Quasi, però no…

Finalment, la postura de l’EFSA -la màxima autoritat europea en alimentació- que no ha acceptat els health claims (declaracions de salut) en l’etiquetatge dels productes elaborats amb soja. Per què? De nou, per manca d’evidència científica en humans.

D’acord, no podem dir que sigui la panacea. Però ens pot fer mal?

La resposta arriba clara com l’aigua de la mà dels autors d’aquest article publicat a la revista PLoS One. Textualment copiat: La soja no té efectes estrogènics en humans.

Per si el mite encara no queda prou desmentit, vull fer menció d’una publicació que fa referència a la seguretat de les llets de fórmula a base de soja pels nadons. Després d’una extensa revisió d’articles en múltiples bases científiques els autors conclouen dient: Les fórmules infantils a base de soja són opcions segures per alimentar als infants que les necessitin. Els patrons de les funcions de creixement, salut òssia i metabòlica, reproductives, endocrines, immunitàries i neurològiques són similars a les observades en nadons alimentats amb fórmules infantils de llet de vaca o alletament matern.

He subratllat “que les necessitin” ja que ha de quedar ben clar que l’alletament matern ha de ser sempre la primera opció d’alimentar al nostre fill pels incomptables beneficis que té davant qualsevol tipus de llet de fórmula. La intenció d’aquest últim punt és constatar que el consum de soja és segur tant per adults com per nens; sempre i quan parlem d’aliments i no d’extractes o pastilles amb isoflavones o altres compostos de la soja concentrats, ja que en aquest últim cas no hi ha certesa de seguretat a partir de certes dosis.

Soja edamame. Boníssima saltejada al wok amb un toc picant i salsa teriyaki. Font: www.motherearthnews.com

Soja i tiroides

No és tan freqüent sentir-ne a parlar, però hi ha un segment de població preocupat pels efectes de la soja i derivats sobre la tiroides. Cert és que tant els productes a base de soja com les brassicàcies (cols, bròquils, raves…) contenen goitrògens, unes substàncies que interfereixen en la producció i utilització de l’hormona tiroïdea. Això pot derivar en el desenvolupament d’una malaltia anomenada goll (bocio, en espanyol). Tal i com podem llegir en aquest article publicat a la revista Journal of the Academy of Nutrition and Dieteticsexcepte que hi hagi alhora una deficiència de iode, la soja i derivats i les brassicàcies no tenen rellevància clínica [pel que fa a la interacció amb la tiroides]. A més, els goitrògens es desactiven amb la temperatura i la cocció.

En conclusió,

La soja no ens farà créixer els pits ni els malucs, ni ens desestabilitzarà el nostre sistema hormonal ni causarà irregularitats en la tiroides. La podem consumir amb total seguretat en les quantitats que ens vingui de gust. Per altra banda, no curarà el càncer ni reduirà el colesterol LDL de forma diferent a com ho faria un cigró, una mongeta o qualsevol altre integrant de la família dels llegums.

Com hem comentat a l’inici, la soja -repeteixo, igual que qualsevol altre llegum- és un producte molt interessant des del punt de vista nutricional i hauria de formar part de la nostra alimentació habitual. A més, al consumir llegums regularment estem desplaçant el consum d’altres aliments (o productes digeribles) reduint-ne la seva ingesta. Ara bé, segons l’evidència científica que tenim a dia d’avui, seria un error atribuir qualitats màgiques a aquest llegum viatger provinent de l’est asiàtic.

2 comentarios sobre “Mite alimentari 4: Soja, la bomba estrogènica

  1. Responder
    Maria Fabregat - 08/03/2017

    Miquel, moltes gràcies per aquesta informació tan ben explicada i referenciada!
    Doncs a menjar soja com qualsevol altre llegum, sense pensar en què pot afectar les hormones!

    1. Responder
      Miquel Gironès - 09/03/2017

      Exacte! Un aliment saludable més amb el que poder comptar per cuinar plats ben bons.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba