Primeres Paraules

Sovint havia pensat que algun dia arribaria el moment on m’asseuria i començaria a escriure ja fos un blog, un llibre o un article d’una revista. El moment aquell de les pel·lícules on l’escriptor s’asseu davant el full en blanc pensant com iniciarà el seu relat. Realment, les primeres passes sempre són les més feixugues; però per aquest motiu també em sento optimista ja que em posa content saber que a poc a poc tot s’anirà fent més fàcil.

Com us he comentat en l’apartat Sobre – el qual us animo a llegir si no ho heu fet encara- el meu objectiu és poder fer servir aquest blog com a plataforma per arribar fins a tots vosaltres ara que gaudim d’un avantatge com és l’Internet. Fent-ne un bon ús, considero que és un mitjà formidable. Això també em fa pensar en el mèrit que tenen els autors que han difòs idees arreu del món abans d’aquesta eina de globalització i difusió instantània. Dit això, torno a insistir, aquest cop en primera persona, en la importància que li dono al diàleg i en el fet de compartir pensaments. Tal i com un dia va dir George Bernard Shaw: “Si jo tinc una poma i tu tens una poma i ens les intercanviem, els dos continuarem tenint una poma. Ara bé, si jo tinc una idea i tu tens una idea i ens les intercanviem, llavors ambdós tindrem dues idees”. Amb això us vull donar peu a contactar-me ja sigui per fer un suggeriment, una consulta, expressar l’interès en què parli d’un tema en concret o per dir un simple: “Hola! Com et sents avui?” A vegades, quedo impressionat de com n’és de senzill treure un somriure a algú amb una simple pregunta o un simple comentari.

Amics i amigues, des d’aquest primer moment ja us vull expressar la meva gratitud per haver accedit a aquest web i haver llegit fins aquí. No serà l’últim cop que us agrairé la vostra col·laboració ja que penso que val la pena que us arribi ben clar i directe aquest sentiment. Sense vosaltres, les idees que tinc al cap es quedarien en un munt de cartes escampades per sobre la taula en comptes de formar una sòlid i bonic castell. Vosaltres sou el motiu pel qual escric aquí i ara. Per aquests motius i més que anireu descobrint més endavant, gràcies.

Ara que ja he escrit el primer article, inaugurem, ara sí, de forma oficial aquest camí que acaba de començar però que segur que no ens deixarà indiferents.

 

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba