Quins ous! Com conservar-los i manipular-los correctament

Els ous són un aliment molt nutritiu amb proteïnes d’alt valor biològic – amb aminoàcids essencials fàcils de digerir i absorbir- que són interessants d’incloure en una dieta saludable. No em posaré a discutir quants ous s’haurien de menjar a la setmana, però sí que us puc dir que jo en menjo 6-7 a la setmana. Però no porten molt de colesterol? Sí, però els pobres no són els causants de la hipercolesterolèmia mundial. Cada persona és un món, així que me’n guardaré de donar consells dietètics generals, partir d’aquí que tothom faci el que li sembli. Però no parlo de la freqüència per altra cosa que per destacar com d’habituals són en les nostres llars per elaborar tot tipus de plats: ous ferrats, truites, remenats (“revoltillos”), pastissos, creps (en català no li posarem accents circumflexs ni E’s de més)…

Per aquest motiu he trobat interessant fer un post amb un seguit de pràctiques segures des del moment de comprar-los fins al moment de menjar-los passant per l’emmagatzematge (o emmagatzemament) i la manipulació a la cuina.

Anem a comprar. La numeració dels ous.

Codi marcatge

Últimament s’està escampant el significat de la numeració dels ous així que segurament ja us sonarà si us dic que el número més important que cal mirar és el primer. Aquest és el que realment ens parlarà de la qualitat de l’ou i del tracte que han rebut les gallines. La resta fan referència al territori, la població i la granja.

Un tres ens diu: compra’m i entraràs automàticament a la llista negra de les gallines d’aquesta empresa; perquè voldrà dir que estarem contribuint a un tracte indigne d’aquests pobres animals que els tenen en gàbies on no es poden moure, amb els becs tallats i uns llums artificials que els fa creure que sempre és de dia perquè augmentin la producció. La llei garantitza un espai per gallina de la mida d’un Din A4.

Un dos ens diu: Ei, aquí almenys no estem en gàbies però apretadetes – som 12 gallines per metre quadrat però, quin Sol més estrany, no? En el terra d’una nau sense accés a l’exterior.

Un u ens diu: Vivim a dins però tenim accés a l’exterior. Sol, espai… i alimentació convencional ja sigui en forma de pinsos o de restes de verdures.

Un zero ens diu: Oh, això és vida! Un bon espai per córrer, menjar ecològic, limitacions en l’ús d’antibiòtics i medicaments…

Gallina feliç, ou més bo. No hi ha color (bé, sí, només cal mirar el rovell i veure la diferència entre  un 3 i un 0).

El millor és un ou del zero doncs?

No en el cas que et puguis menjar un ou acabat de collir sense numeració alguna. Un ou d’aquells grossos, macos, que pesa i que encara està calent. Si vosaltres també heu tingut el plaer de gaudir d’una bona truita amb ous d’aquest estil, ja enteneu per on vaig. Si no ho heu provat mai, us ho recomano de totes totes.

Ja sóc a casa

Els ous els posarem al frigorífic per evitar que es facin malbé tan ràpid tan bon punt arribem a casa. El que hem de fixar-nos és que la part que fa més punxa estigui cap a baix a l’ouera (tal i com venen en els cartrons, per si no us hi havíeu fixat).

Per què així i no al revés?

Parts ou

Perquè a l’haver la càmera d’aire a la part de baix, si els posem del revés el rovell es desplaça cap amunt i queda amortit i protegit per la càmera. D’altra forma, quedaria tocant amb la closca cosa que faria més fàcil l’accés dels micoorganismes de l’exterior al rovell a través dels petits porus de la superfície.

Posar i treure ous de la nevera

Posar i treure els ous de la nevera és una pràctica que podríem denominar com a Salmonella-Friendly. Aquests bacteris adoren els ous. Al posar i treure’ls, es creen en la superfície unes gotetes de condensació que es dissoldran a poc a poc i faran la closca més permeable a microorganismes com aquest. Per tant només traurem els ous que necessitem en aquell moment i tornarem a guardar els altres immediatament. Tampoc té sentit a l’hora de dinar treure a fora els ous que faré servir pel pastís de la tarda ja que 2 hores d’exposició a temperatura ambient poden fer a aquests ous susceptibles de contaminacions.

Com sé si un ou està en condicions?

És tan senzill com posar-lo en un got d’aigua. Si s’enfonsa totalment i queda horitzontal, està en bon estat. Si s’enfonsa però queda vertical, no està bé al 100%. Si sura, ja el podem descartar perquè és molt probable que estigui contaminat.

Truites, maioneses…

Sota cap concepte utilitzarem el recipient on hem batut l’ou per posar-hi el producte ja cuinat. Per tant, res de posar la truita recent feta en el bol on has batut l’ou.

Les maioneses i ovoproductes sempre s’hauran de conservar en fred i, a poder ser, afegirem una mica de llimona o vinagre a la preparació per tal de baixar el pH del producte final, és a dir, fer-lo més àcid i així disminuir el creixement de microorganismes.

Com sé si un ou és dur o cru?

A vegades pot passar que fem ous durs i que els que no ens mengem els deixem a la nevera sense pelar. Quan obrim la nevera de nou i volem fer una truita, podem tenir un dilema: quins són els que he cuit i quins els que no?

És ben senzill. Agafem un ou i l’intentem fer girar sobre una superfície plana. Si gira tal i com faria una pilota, és que es tracta d’un ou dur. Si, per contra, no fa més de tres voltes abans de quedar frenat, és un ou cru.

Ara només queda degustar

Si els nostres ous han passat tots els controls de qualitat, només falta cuinar-los i degustar-los.

Quin és el plat, amb els ous com a ingredient protagonista, que us surt més bé? Coneixeu algun truc o curiositat pel que fa als ous, per exemple, a l’hora de cuinar-los, que us va sorprendre quan el vau descobrir?

Que puguem gaudir d’ous de qualitat per molts anys.

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba