Respirar i eliminar distraccions

L’altre dia em vaig trobar a un desconegut fent slackline (el que està fent el noi de la fotografia) i al veure que me’l mirava molt, em va oferir provar-ho.

Veient que ell ho feia tant fàcil, vaig pensar que no tindria tanta complicació… Innocent de mi… Quan vaig posar el primer peu a sobre de la corda, tot va començar a tremolar de forma incontrolada.

A poc a poc vaig anar controlant més, amb la seva ajuda per suposat, i al cap d’uns quants intents vaig poder deixar anar la seva mà; però continuava tremolant massa i queia al cap de poc.

Finalment li vaig demanar: Si m’haguessis de donar un únic consell per millorar la meva estabilitat, què em diries?

La seva resposta: Respira, amic meu. Tot seguit va afegir: Quan respires, controles el teu cos; quan aguantes la respiració o perds la consciència posada en aquesta, ell et controla a tu.

Pensareu que us venc la moto, però us animo a fer l’experiment i comprovar que, efectivament, al centrar tota l’atenció en la respiració, la corda es va bellugar molt menys – no m’ho creuria ni jo si us digués que es va quedar completament quieta.

Braços a l’alçada de les espatlles. Peus rectes amb la corda passant pel mig de la planta dels peus des dels dits fins al taló. Mirada clavada en el final de la corda. Genolls lleugerament flexionats. I recorda amic: respira.

Quatre breus consells i es va fer la màgia: vaig passar de no poder ni pujar a la corda a encadenar més de deu passes seguides.

Al caure, vaig girar-me per celebrar amb ell el meu progrés assolit gràcies als seus consells però aquell noi ja havia desaparegut. La corda no era seva i ja no el vaig tornar a veure més.

Després d’aquesta experiència, m’he adonat que a vegades la gran barrera que m’impedeix complir els objectius del meu dia a dia és simplement una falta de concentració per tal d’evitar distraccions.

Aquesta setmana els mails i les trucades que he rebut se m’han disparat. La meva agenda s’ha començat a emplenar. I a conseqüència d’això he començat a sentir-me fatigat mentalment.

Què he fet per alleujar tensions i reprendre l’atenció en les tasques?

Respirar.

Només respirar. Però no de qualsevol manera, sinó aturant-me un minut i dient: ep, Miquel, para el carro durant 60 segons. Aquest resetejat realitzat almenys 4-5 cops al dia o en els moments de major tensió m’ha permès afrontar amb una altra actitud la resta de punts pendents.

Com deia el gran Bruce:

“El guerrer exitós és una persona corrent, amb un focus semblant al d’un làser” – Bruce Lee

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba