Sobre crear-nos expectatives

Inspirat en Epictet, Enquiridió (Cap. II; Cap. VIII)

Tal i com vam provar anteriorment, hi ha coses que depenen de nosaltres i n’hi ha que no. Per tant, igual que no tenia sentit preocupar-nos per les segones ja que estan subjectes a mil factors externs, quin sentit té, doncs, crear-nos expectatives sobre elles? L’únic que aconseguirem amb això és dur-nos decepcions.

Si durant la setmana treballo més hores extres, segur que el cap em donarà permís per marxar abans el dissabte per poder assistir al compromís que tinc. A cas està a les nostres mans la decisió d’un altre? Perquè, doncs, ens enfadem quan els plans no surten com ens els havíem fet en el nostre cap?

Pares que deixen de parlar als seus fills o filles quan els hi expliquen que són homosexuals. Per què no podem estimar-los tal i com són en comptes de desitjar que siguin d’una forma? I si aquesta expectativa no es compleix? Decepció? Culpa del noi o noia per ser com és? En absolut, el problema el té aquell que s’havia creat l’expectativa infundadament.

Tal i com va plasmar impecablement Epictet: “No demanis que les coses vinguin com tu les desitges; desitja-les tal i com vinguin.”

Aprenem, doncs, a desitjar a la nostra parella tal i com és i no com ens agradaria que fos; al nostre cos tal i com és i no com ens agradaria que fos; als nostres amics tal i com són i no com ens agradaria que fossin; els dies de pluja, vent, fred o calor tal i com són i no com ens agradaria que fossin.

D’aquesta manera serem capaços de romandre pròspers i no sentir-nos decepcionats.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top