Sobre el bon ús dels béns per ser feliços

Inspirat en Plató, Euthydemus (278-281). Conversa entre Sòcrates i el jove Clínies.

No desitgem tots ser feliços? Hi ha algú que no desitgi la felicitat? Si és així, com podem ser feliços? Serem feliços si disposem de moltes coses bones? Llavors, cal saber quins són aquests béns per tal de cercar-los, no?

Podríem afirmar que la riquesa és un bé, no? Els diners ens poden aportar llibertat, temps. Seria també un bé la salut, la bellesa, el poder, unes bones qualitats personals (intel·ligència, força física, una bona vista, una veu agradable…), no creus?

I quins altres béns podem trobar? Què en diríem de la temprança (autocontrol), la justícia, el coratge, la saviesa? Consideraríem que és un home bo el que és temperat, just, coratjós i savi? Aleshores, si són qualitats d’un bon home és que són béns també. Béns de l’ànima podríem dir-ne.

Ara em plantejo, seríem feliços en cas de posseir tots aquests béns? Seríem feliços si tinguéssim diners, poder, fóssim intel·ligents, fóssim moderats en les nostres decisions, justos, savis…? Pel sol fet de disposar d’ells ja seríem feliços? Si els tinguéssim però no els féssim servir, gaudiríem d’ells i ens repercutiria en major felicitat? Per exemple, si tinguéssim un cuiner particular que ens preparés menges delicioses però no les provéssim, ens faria això feliços? O seria un artesà millor per la possessió de totes les eines necessàries i molta fusta si mai fes feina? I si una persona posseís molts diners i tots els béns que hem estat dient, però no els utilitzés, seria feliç pel sol fet de disposar d’ells?

Arribem, doncs, a la conclusió que un home no serà feliç per merament posseir les coses bones -pel fet d’acumular-les- sinó que la felicitat li arribarà al fer-les servir i gaudir d’elles, oi?

Però, llavors, la persona n’ha de fer un bon ús d’aquests béns per ser feliç, no creus? Seríem feliços si utilitzéssim la nostra força per fer mal a algú? Ens sentiríem bé si féssim ús de la nostra intel·ligència per anar en contra d’altri? Els diners per acabar amb algú?

Per tant, estaríem d’acord que el que consideràvem béns al principi no ho són per ells mateixos sinó al fer-ne un ús savi, just i moderat? Aleshores, la saviesa, la justícia, la temprança i el coratge sí que els podríem considerar béns, no? I tal com hem estat afirmant durant aquesta estona, si posseïm i fem un ús correcte dels béns serem més feliços, oi?

Així doncs, sembla clar que la felicitat que tots tant anhelem ens arribarà si perseguim, adquirim i fem un bon ús de béns com els diners, la salut, el poder a partir de ser persones sàvies, coratjoses, justes i moderades, no creus?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top