Sobre el que depèn de nosaltres i el que no

Inspirat en Epictet – Enquiridió (Cap. I)

De totes les coses del món, n’hi ha que depenen de nosaltres i n’hi ha que no. De nosaltres depenen les nostres opinions, els nostres moviments, els nostres desitjos, les nostres inclinacions, les nostres aversions; en resum, tots els nostres pensaments i accions.

Les coses que no depenen de nosaltres són el cos, els béns, el destí, la resta d’éssers vius -el que inclou què pensen i com actuen.

Tot allò que està a les nostres mans és lliure per naturalesa ja que no hi ha res que pugui manipular-ho, obstaculitzar-ho ni aturar-ho. Qui és capaç de controlar el què passa a dins el nostre cap? Qui, més enllà de cadascú de nosaltres, pot decidir en què volem pensar i en què no? Com volem actuar o com volem deixar d’actuar? Malgrat poguem ser influïts, la decisió final la pren el nostre cap.

Ara bé, tot allò aliè a nosaltres és volàtil i imprevisible, incontrolable, dependent de mil i un factors, obstacles i inconvenients. Què més podem treure’n -a part d’aflicció, neguit i alteració- d’intentar controlar el que no està sota el nostre control?

No prenguem, doncs, com a nostre allò que prové de fora del nostre àmbit. Depèn de nosaltres ser invitats a una festa? Depèn de nosaltres que ens donin el primer premi? Depèn de nosaltres que ens contractin en una feina? Depèn de nosaltres que algú s’enfadi? Depèn de nosaltres que la nostra parella no ens estimi o que vulgui acabar amb la relació? Depèn de nosaltres que algú no es presenti en una cita? Podem exercir una influència amb els nostres actes, és clar, però poden haver tants factors que intervinguin en la presa de decisions dels altres, que només aconseguiríem tornar-nos bojos si intentéssim tenir-los tots en compte (tot i que sempre ens en deixaríem) i treure una conclusió de per què ho han fet.

L’únic que podem acomplir -ja que tal i com hem comentat al principi això sí que depèn de nosaltres- és apuntar els nostres pensaments i accions cap a la direcció que volem; un cop la barca ha estat encarada rumb cap al destí desitjat, que faci sol o tempesta, marejada o mar plana, bufi vent del nord o bufi vent del sud ja no està en les nostres mans. De la mateixa manera que el bon mariner readreça la nau segons les condicions meteorològiques i va prenent decisions sobre la marxa sense pensar que la fortuna l’ha volgut fastidiar a propòsit, considerem les situacions que ens ocorren de la mateixa forma. Dediquem les nostres energies a aprendre a menar l’embarcació pels diferents vents i onatges en comptes de pretendre dominar quan ha de sortir el sol o quan ha de ploure.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top