Sobre qui no segueix exemple d’allò que predica

Que no compleixen certs divulgadors el que recomanen ells mateixos? Primer de tot, valorem si el que anuncien és quelcom bo, savi, just, moderat o no. Si així és, què podem recriminar a algú que escampa coneixements que promouen el bé? Què podem retreure a algú amb una moralitat de rectes intencions malgrat no sigui capaç de dur-les totes a terme, tots i cadascun dels dies de la seva vida? A cas se’ns acudiria fer escarn d’un atleta que es proposa per fer una ironman, però que no l’acaba conquistant mai? Què té d’extrany que els que es proposen les metes més àrdues no acabin assolint allò que es proposen?

Què hem de retreure a algú que es proposa millorar la seva nutrició menjant més saludable, dedicant més temps i atenció als aliments que es posa a la boca, si algun dia es deixa anar i fa una excepció? Què hem de retreure a algú que s’esmera en què tot surti el millor possible si hi ha algun petit error en el resultat final? Què hem de retreure a la persona circumspecta si un dia puntual aixeca la veu?

Només el que fos impecable en tots aquests aspectes i en tota la resta de virtuts que no hem mencionat, podria dir alguna cosa al respecte. La resta de mortals, els quals en algun vici o imperfecció caiem en un moment o altre de la vida, en comptes de senyalar i recriminar els defectes i errors dels altres, dediquem-nos a valorar a les persones pels esforços que fan per intentar coses grans encara que ensopeguin més d’un cop de camí cap al cim.

2 thoughts on “Sobre qui no segueix exemple d’allò que predica

  1. Responder
    Laia Vila - 12/10/2016

    Hola Miquel!

    Aquest post m’ha fet pensar en el que una gran professora ens va explicar l’any passat.

    El fet que les persones prediquin certs valors però no els duin a la pràctica porta algunes conseqüències al dia a dia. En aquest cas, cap als fills. Per exemple, en la nostra societat, almenys pel que he pogut veure, estem acostumats a promoure una sinceritat absoluta als nens, dient-los que mentir és molt dolent.
    Pot passar que aquests nens agafin al peu de la lletra aquesta idea i, o bé no menteixin, o quan ho facin se sentin malament amb ells mateixos.
    Fins aquí res nou. El que sol passar és que quan aquests nens creixen, segueixen tenint aquest valor incorporat. Tot i així, essent adolescents, aquest valor de sinceritat màxima els desadaptarà a l’entorn. El que passarà és que psicològicament hi haurà una “crisi” de valors, en aquest cas la sinceritat, i el noi/a haurà de reformular-se aquest valor de nou.
    ¿Què passaria si li haguéssim dit el que la majoria d’adults pensen, que mentir és bo o dolent depenent de la situació?
    Amb això li sumem que el nen/a vegi que els seus pares diuen que mentir és dolent, i els vegin en situacions socials on menteixen clarament.
    Si volem persones adaptades a la societat en la que han de desenvolupar-se, cal que els preparem quan abans millor pel que fa als valors.

    Potser el que he explicat no té res a veure, però m’ha fet pensar en aquest simple exemple sobre com hem de fer el què pensem, i sobretot, ensenyar això als que creixen!
    Sé que a vegades no podem fer tot el que pensem, és clar, però, si més no, podem intentar-ho amb els valors!

    1. Responder
      Miquel Gironès - 13/10/2016

      Hola Laia!
      Em sembla molt interessant el tema del no mentir mai o mentir depenent de la situació. Si l’honestedat i la sinceritat són valors dignes d’una bona persona i així els hi transmetem als nens i nenes, per què doncs seguim mentint en certes ocasions? Potser per què no ser 100% sincers ens adapta millor a la societat on vivim i ens evita conflictes? En cas que fos així, on posem el llistó d’honestedat? On passa de ser mentida piadosa -acceptada socialment- a mentida seriosa -inacceptada per la gent? És un bon tema de debat.
      Ara bé, estic totalment d’acord amb tu quan dius que hem d’intentar de totes totes que coincideixin les nostres paraules amb les nostres accions -sobretot amb i davant els més petits.

      El missatge darrere del post és el no anar a buscar les pessigolles a algú que promou bons valors quan ha fet una patinada -és a dir, no ha complert amb el que sempre predica- i, en comptes, centrar-nos en la bona obra que fa habitualment transmetent ensenyances moralment rectes i pròpies d’una bona persona.

      Una abraçada,
      Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top