Sobre tenir cura del nostre cos

Inspirat en Sòcrates, Memorabilia (llibre 3r, capítol 12)

Sobretot a mesura que ens fem grans i anem trobant plaer en activitats més mentals i estàtiques, podem tenir tendència a oblidar-nos o dedicar menys temps a mantenir en bona condició el nostre jo més físic. Podem caure en el parany de pensar que si l’hora que podríem dedicar a fer exercici la sumem a les hores que invertim en millorar o aprendre un tema en concret, serem més eficaços. Posant un exemple: imaginem que invertim dues hores diàries en aprendre una llengua i una hora a fer exercici físic. Si eliminéssim, llavors, l’hora d’exercici per dedicar-la a l’estudi, no aprendríem més ràpidament el nou idioma? No sembla lògic que si invertim tres hores diàries -en front de dues- el nostre progrés serà més ràpid? I si eliminem una hora de son per tal d’estudiar 60 minuts més, no serà el nostre aprenentatge encara més veloç? A curt termini, potser sí; però no a llarg termini. El sedentarisme i la manca d’hores de son estan associats a un major risc de depressió, pèrdua de la memòria, demència i infelicitat. Així doncs, sortiria a compte aquest canvi de distribució d’hores? Sortiria a compte aprendre més ràpidament la llengua si després probablement l’oblidaríem més fàcilment? Aprendre a un major ritme a canvi de ser més infeliços?

Com a estudiant he tingut la temptació de quedar-me a repassar apunts fins tard més d’un dia en època d’exàmens. Hagués dedicat més hores, però llavors m’he plantejat: Aquestes hores de més seran realment productives? El meu cervell realment aprendrà i retindrà quelcom nou a les dues de la matinada després d’un dia esgotador i amb els ulls que se’m tanquen? Si no dormo les hores que toquen, demà estaré fresc per recordar no només el de la nit anterior sinó tota la resta del temari? Em surt a compte dues hores més d’estudi a canvi d’un possible mal de cap quan m’aixequi -degut a la falta de son- que em jugarà més en contra que no anar a dormir ara mateix?

Si només ens centrem en la part de productivitat, eficiència i aprenentatge el més ràpid possible d’un aspecte a base de dedicar-hi moltes hores i oblidant la salut física, el tir ens pot sortir per la culata i acabar sent menys productius i eficients -tot al contrari del que volíem assolir.

Un cos en bon estat ens permetrà defensar-nos de més perills que en mala condició física. Ens permetrà protegir-nos i protegir als altres més fàcilment i en més ocasions. Quina impotència podríem sentir al veure que s’està ofegant algú a prop nostre i que no el podem salvar perquè no ens veiem en cor de treure’l de l’aigua sense que ens arrossegui cap al fons amb ell? Quina imatge se’ns pot quedar gravada en la memòria tota la vida al veure que no som capaços d’ajudar a algú que ha pres mal en una caiguda perquè no el podem moure ni agafar en braços per dur-lo a un lloc segur on el puguin atendre? I sense posar-nos en situacions tan extremes: qui no voldria ajudar a moure un objecte pesat a algú major? Qui no se sentiria més tranquil al saber que pot pujar i baixar la bicicleta per les escales del pis en cas que s’espatllés l’ascensor i no arribar, així, tard a la feina? Qui no gaudiria de saber que pot córrer, en cas de necessitat, per arribar a temps ja sigui a la parada de bus, a una trobada o en cas d’emergència d’algun familiar?

Una bona condició del cos no només ens beneficia personalment a nivell físic -i mental- sinó que ens permet canviar la vida de la gent del nostre entorn per mitjà d’una branca més; una branca que nosaltres mateixos estem tallant i desaprofitant si no fem res per mantenir-la viva. I per mantenir-la viva no cal invertir tant de temps com pensem.

6 comentarios sobre “Sobre tenir cura del nostre cos

  1. Responder
    Núria - 23/09/2016

    Dons a mi que m agrada llegir, llegir, llegir i molt . M agradat molt el teu escrit i m ha fet reflexionar.
    Tens molta raó
    Una abraçada Miquel
    Gràcies

    1. Responder
      Miquel Gironès - 24/09/2016

      Que bé Núria 🙂 Em satisfà encara més haver escrit l’article al llegir comentaris com el teu.
      Gràcies a tu pel teu temps.
      Una abraçada i fins aviat!

  2. Responder
    Miquel Polinario - 25/09/2016

    Es interesant 🙂
    Just ara m’estava plantejant d’administrar-me millor el temps per poder aprofitar-lo millor en quant als estudis i no deixar el meu cos de banda. Són bons consells. Intentaré seguir-los.
    Gràcies!

    1. Responder
      Miquel Gironès - 25/09/2016

      Me n’alegro Miquel! Realment el fer exercici té un efecte instantani sobre el meu cap. Espero que a tu també t’ajudi

  3. Responder
    Jordi Rubio - 25/09/2016

    Miquel !

    Un gran escrit..per parar-se, reflexionar i pendre consciència del que fem, ja que hi ha moltes vegades que actuem per “rutina” sense donar importància al realment “important”.

    Crec que tot és basa tal com dius en trobar i viure el màxim posible en equilibri.

    Moltes felicitats! I molts ànims per continuar compartint les teves vivències, són molt guys. !

    Una gran abraçada.

    Jordi.

    1. Responder
      Miquel Gironès - 25/09/2016

      Gràcies Jordi, totalment d’acord.

      Que n’és d’important aturar-se de tant en tant, fer un pas enrere i jutjar en tercera persona els hàbits que conformen el nostre dia a dia. Només si examinem rutinàriament els nostres pensaments i accions, serem capaços de prendre’n consciència i canviar aquells que es puguin millorar. Sinó, tal i com bé apuntes, podem entrar en una rutina de mals vicis de la que ni som conscients que hi estem.

      Una abraçada i fins aviat, cuida’t.
      Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba