Una copa de vi al dia, no sé jo si me la prendria

El senzill i gens polèmic tema del vi. Per desgràcia, s’han dit tantes coses, s’han donat tantes opinions diferents al respecte durant tant de temps que l’únic que s’ha aconseguit és confondre’ns a tots i que la majoria no acabi tenint res clar. I el pitjor de tot és que han estat les mateixes indústries i “professionals” de la salut -entre cometes ja que amb el que difonen demostren que no saben o diuen tota la veritat- els encarregats d’escampar missatges i arguments que encara han confós més a la població.

Per què el vi és bo per a la salut?

Els defensors del vi al·leguen les meravelles de la beguda al propi alcohol, al resveratrol i a altres polifenols (antioxidants). S’associen aquestes molècules a una protecció en front l’oxidació de les LDL -estadi inicial de l’aterosclerosi- per tant, a una protecció en front de malalties cardiovascular. També es parla d’una millora en la vasodilatació sanguínia, disminuició de la sensibilitat a la insulina, disminuició dels factors de coagulació… Vaja, que de motius no en falten.

Aquestes paraules sonen molt bé, però què diu la ciència?

“Mentre que hi ha molts estudis sobre els efectes cardioprotectors i anticàncer del resveratrol i derivats in vitro -és a dir, amb cultius de cèl·lules- ben poc se sap sobre la seva absorció, metabolisme, biodisponibilitat i, el més important, efectes biològics in vivo.” – tal i com conclouen els autors d’aquest article publicat al Journal of Agricultural and Food Chemistry.

Relació no significa causa

Molts cops haurem sentit que la copeta de vi al dia està associada a menor risc de malalties cardiovasculars. Cert és que hi ha estudis que demostren aquesta associació, però relació no significa causalitat. És a dir, que dos factors ocorrin al mateix temps, no vol dir que un sigui la causa de l’altre.

Seria com afirmar: “La gent que va amb vestit i corbata viu més anys”. Malgrat estiguem d’acord i això pogués ser demostrat en estudis observacionals, no vol dir que aquests anys de més siguin gràcies a la roba, sinó a la qualitat de vida. O com dir: “Com més gelats es consumeixen, més gent es crema pel sol”. No cal ser doctorats en ciències ambientals per adonar-nos que malgrat aquests dos fets ocorrin plegats en la línia temporal, són totalment independents i un no té cap influència sobre l’altre.

En el següent gràfic queda claríssima “la causa” del nombre de persones ofegades per caure en una piscina: Les pel·lícules en les que ha aparegut  en Nicolas Cage! (De nou, un altre exemple on correlació no vol dir causalitat)

most-random-correlations-ever-exist-2

Factors incontrolables

Cert és que els estudis que pretenen establir relacions de causa-efecte procuren tenir en compte variables com nivell socioeconòmic, edat, sexe… Però, imaginant que tots aquests factors estiguessin controlats, quants ens en deixaríem sense seguiment?

I si el vi no és beneficiós pel producte en sí sinó perquè està associat a prendre’l amb més gent? En formar part d’un entorn social favorable per a la salut mental? En tenir més ingressos que ens permetrà seguir una dieta més saludable no condicionada pel preu dels aliments?

Anem a parlar dels efectes de l’alcohol

Anem a fer una recopilació de l’evidència científica pel que fa al consum d’alcohol pels que encara dubten i no han fet com en Jim Morrison qui en el seu dia va dir: “Quan vaig llegir que l’alcohol era dolent per a la salut, vaig deixar de llegir”.

A veure, quins estudis proven això que dius?

The Lancet – Anàlisi publicat en aquesta prestigiosa revista on es van avaluar els danys causats per diferents drogues tant en el mateix individu com en els altres en el Regne Unit. Observem la posició de l’alcohol en una de les gràfiques publicades a l’estudi on en vermell es mostra el dany als altres i en blau el dany als consumidors de la substància (pista, mireu més aviat cap a l’esquerra).

lancet-drugs-consumption

Valgui’m el senyor! Primera posició! Aquests científics anglesos estan tots equivocats…

Anals d’Oncologia – Meta-anàlisi on es van estudiar a més de 92.000 bevedors moderats i 60.000 no bevedors amb càncer. Conclusió dels autors: El consum moderat d’alcohol augmenta el risc de càncer de cavitat oral i faringe, esòfag i mama.

British Medical Journal (BMJ) – Meta-anàlisi publicat en aquesta revista científica on es van incloure 261.991 individus europeus. Conclusions dels autors: […] [Els resultats obtinguts] suggereixen que la reducció en el consum d’alcohol, inclús entre els bevedors moderats, és beneficiosa per a la salut cardiovascular.

Revista d’Estudis sobre Alcohol i Drogues – Meta-anàlisi de regressió sobre una mostra de 3.998.626 individus (sí, gairebé 4 milions!). Conclusió dels autors: Les estimacions del risc de mortalitat relacionat amb l’alcohol estan significativament alterades pel disseny d’estudi i característiques. En les meta-anàlisis ajustades a aquests factors s’ha vist que un baix volum de consum d’alcohol no té cap benefici en comparació amb l’abstinència de per vida o el consum ocasional d’alcohol.

Anem a veure què diuen les institucions

Institut Nacional del Càncer – La màxima autoritat pel que fa a temes relacionats amb el càncer als Estats Units. En aquesta pàgina responen diverses preguntes relacionades amb l’alcohol i el càncer.

  • Quina és l’evidència de què el consum d’alcohol és una causa de càncer? Resposta: Basant-nos en extensives revisions d’estudis de recerca, hi ha un fort consens científic d’una associació entre consum d’alcohol i diversos tipus de càncer (especialment de cap i coll, esòfag, fetge, mama i colonorectal). […] La recerca científica indica que com més alcohol beu una persona, més alt és el seu risc de desenvolupar un càncer dels anomenats.
  • Beure vi negre pot ajudar a prevenir el càncer? Resposta: S’ha vist en estudis utilitzant proteïnes purificades, cèl·lules humanes i animals de laboratori que certes substàncies del vi negre, com el resveratrol, tenen propietats anticancerígenes. El resveratrol també es pot trobar en el raïm, els gerds, els cacauets i altres plantes. No obstant, estudis clínics en humans no han aportat evidència que el resveratrol sigui efectiu en la prevenció o el tractament del càncer.

Associació Americana del Càncer – En aquestes guies sobre nutrició i activitat física l’associació es posiciona pel que fa al consum d’alcohol i deixa anar sentències tan clares com cerveses amb llimona (ha, ha, ha): L’evidència indica que el factor important és el consum total d’alcohol, no el tipus de beguda alcohòlica consumida 

És a dir, beure menys quantitat d’un alcohol d’alta graduació (rom, tequila, vodka…) o més quantitat d’un de baixa graduació (cervesa, vi…) és el mateix si les quantitats totals d’alcohol són idèntiques.

Afegeix: […] No hi ha beneficis relacionats amb el càncer pel que fa a un consum moderat d’alcohol. […] Reduir el consum d’alcohol és una de les poques maneres àmpliament reconegudes de disminuir el risc de càncer de mama en dones.

Associació Americana del Cor – Pel que fa al consum d’alcohol: No és recomanable beure vi ni qualsevol altra beguda alcohòlica per tal d’aconseguir els potencials beneficis cardiovasculars. […] No hi ha cap raó convincent pels adults que no consumeixen alcohol per començar a fer-ho.

Organització Mundial de la Salut – L’OMS, no pot ser més clara. Amb paraules textualsAixò probablement no serà la resposta que la gent vol sentir, però no hi ha un límit segur de consum d’alcohol. […] L’evidència mostra que la situació ideal per a la salut, és no beure en absolut. […] Com més beus, major és el teu risc de malalties. Com menys, millor.

Quan se li pregunta Però no és el vi negre bo per a la salut?, l’OMS respon: Els efectes perjudicials de l’alcohol pesen més -i de llarg- que cap dels potencials efectes protectors que es poden associar al consum de vi negre.

Per si quedava algun dubte, l’OMS remata la qüestió amb la següent sentència publicada en un dels seus informes anomenats Alcohol i SalutL’alcohol és teratogen (que pot provocar malformacions en el fetus), neurotòxic, addictiu, immunosupressor, perjudicial per al sistema cardiovascular, carcinogen i augmenta el risc de mort.

Últimes paraules

Segons el meu parè, l’evidència a nivell mundial és més que suficient per adonar-nos de les conseqüències que té per la salut el consum d’alcohol. Considero que obviar tots aquests estudis, tota aquesta informació recopil·lada després d’anys i anys de feina és una irresponsabilitat. No som nens, i tapar-nos els ulls ja no funciona per eximir-nos de les conseqüències dels nostres actes; tal i com diu la dita: Podem evitar la realitat, però no les conseqüències d’evitar la realitat.

Ens hem centrat molt en els aspectes de salut individual, però no voldria concloure sense remarcar l’impacte que té el consum d’alcohol en malformacions de fetus, en accidents de trànsit, en addicions, en violència en general i especialment de gènere. Les decisions que prenem molts cops no només ens afecten a nosaltres, sinó als que tenim al nostre voltant.

La finalitat d’aquest article no és cap altre que la de recopil·lar evidència científica pel que fa a aquest polèmic tema del consum de begudes alcohòliques (i sí, el vinet i la cerveseta també ho són -quedo parat de quanta gent no ho sap) per tal que cadascú pugui escollir de forma lliure com actuar, això sí, essent coneixedor de tota la veritat (i no només d’una part o de mentides disfressades).

Per tant, de la mateixa forma que comporta riscos fumar o menjar carn processada, bevem alcohol de la mateixa manera, és a dir, sota la nostra responsabilitat.

Afectuosament,

Miquel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top